Música
Virtuosisme, emoció i mòbils desafinats al Teatre Tarragona
La Franz Schubert Filharmonia ofereix un programa d’alta volada amb Korngold i Txaikovski
El violinista Paul Huang, protagonista del concert de Korngold, en plena interpretació amb Tomàs Grau i la Franz Schubert Filharmonia al Teatre Tarragona aquest dijous.
Vespre d’alta volada ahir al Teatre Tarragona, amb la Franz Schubert Filharmonia donant el tret de sortida a la seva 20a temporada amb l’escenari ple fins dalt i en forma esplèndida. A primera fila, el violinista Paul Huang, vestit amb un sobri tratge caqui, va captivar des del primer acord del Concert per a violí d’Erich Korngold. Sota la direcció de Tomàs Grau, l’orquestra va oferir una vetllada intensa, amb la Patètica de Txaikovski com a segona part i prova de foc.
El so de Huang, càlid i ple, va desplegar tota la llum del seu Guarneri del Gesù amb una naturalitat desarmant. Sense cap afectació, va convertir la complexitat del concert del mestre txec en una passejada elegant. La Franz Schubert Filharmonia va respondre amb un so refinat i colorista, ple de detalls cinematogràfics, amb l’arpa i la celesta afegint-hi brillantor. Només algun desajust inicial a la corda va trencar lleument la cohesió d’una orquestra que es notava treballada.
El primer moviment va aixecar aplaudiments abans d’acabar, reflex de l’entusiasme general. Al segon, Huang i l’orquestra van trobar una melangia poètica, entre Mendelssohn i Hollywood. El tercer, viu i ple d’energia, va ser un festival de virtuosisme i exhibicionisme. El violinista somreia, i el públic, fascinat, va respondre amb bravos i una ovació que el va portar a oferir un bis, també brillant. Un inici de temporada de luxe per a la Franz Schubert Filharmonia, que enguany celebra vint anys de trajectòria.
Després de la pausa, la Simfonia núm. 6 de Txaikovski va posar l’emoció al centre. Grau la va dirigir sense partitura, intens i expressiu, i l’orquestra li va respondre amb solidesa. El solo inicial de fagot va sonar càlid i nostàlgic. La corda va trigar uns compassos a agafar embranzida, però de seguida tot va fluir: un so ple, ben empastat i amb lirisme. El vent fusta va fer una feina excel·lent; el metall, desigual però solvent. La percussió, precisa i discreta, va aportar l’empenta necessària.
El segon moviment, viu i ple d’ànima, va ser un dels punts àlgids: la corda hi va brillar amb un cant melancòlic captivador. Al tercer, Grau va optar per un tempo controlat, sense presses, que va donar cos i grandesa al conjunt. La corda baixa, ben present, va fer-se notar. Els aplaudiments abans del quart moviment van sorprendre, però el director va mantenir la tensió i va encadenar directament el Finale.
El desenllaç va ser d’una emoció fonda: un quart moviment tocat amb delicadesa, sentiment i un gran pes expressiu. La corda hi va estar magnífica, i el tam-tam final, colpidor. Només les notificacions d’un mòbil van trencar el silenci sagrat dels darrers pizzicatos, un moment lamentable que va irritar tothom. Tot i això, el concert va tancar amb ovacions llargues i merescudes. Una nit de gran música i una orquestra que, tocant a casa, va demostrar per què és una de les grans del país.
La Schubert Filharmonia tornarà el 16 de novembre (18 h) amb la Segona de Mahler al Tarragona. Les expectatives són altes, molt altes.