Maria Hein: «Amb ‘Katana’ he pujat un escaló cap a una Maria més adulta»

Arribes a Tarragona amb Katana, un disc d’inspiració japonesa i amb una forta càrrega cinematogràfica (hi ressona l’univers de Kill Bill). D’on sorgeix aquesta connexió?

«Havia acabat la gira del segon disc i ja començava a pensar en el tercer quan, un dia a casa, vaig decidir mirar Kill Bill. Em va impactar molt i em vaig obsessionar, tenia alguna cosa que m’afectava molt. Jo sempre havia sentit atracció per la cultura nipona, però no sabia d’on em venia. La pel·lícula està gravada al Japó i inspirada en pel·lícules de Bruce Lee i, pensant, vaig recordar coses de petita, com que mon pare m’ensenyava claus de judo, perquè havia fet arts marcials i tenia afició per la cultura nipona. A més, vaig trobar fotos d’ell, de jove, amb pòsters de Bruce Lee… A partir d’aquí vaig començar a construir un disc basat en dues parts. Una més familiar i arrelada, d’entendre d’on vinc i d’entendre les meves arrels, i una altra amb la figura d’una dona empoderada, segura, decidida, forta, fins i tot un poc agressiva i rancorosa, com el personatge principal de Kill Bill».

El títol Katana evoca força, precisió i bellesa, que són tres qualitats que també podrien descriure la teva música. Et reconeixes en aquests valors?

«Sí, jo crec que Katana era un molt bon títol, perquè defineix tota aquesta part com agressiva, forta i letal que volia representar, però també té una part de bellesa. Al final, la katana és una arma molt guapa, estèticament. Volia representar aquestes dues coses, perquè crec que en la meva música, i sobretot en aquest disc, hi ha una part més fràgil i delicada, o fins i tot, segons quines cançons, són una mica més íntimes, però també hi ha moments de molta força. Per tant, volia representar aquestes dues coses».

El so de Katana combina una sensibilitat acústica molt delicada amb una producció electrònica molt treballada. Com va ser el procés creatiu i amb qui vas compartir-lo?

«A mesura que treballava em vaig adonar que estava fent cançons que tenien molt de sentit entre elles. Jo vaig fer una mica aquesta feina en el sentit estètic, perquè tenia molt clar com havia de sonar cada cançó i com havien d’anar enllaçades. Però necessitava també una part de productor, perquè totes aquestes coses que dins del meu cap sonaven molt bé s’havien de plasmar d'una manera especial. Per tant, vaig formar un equip que vaig anar fent amb molts productors que admiro. Hi ha cançons que estan fetes per Kabasaki, que és un productor de música urbana de Madrid. També he treballat amb Bexnil, Roots, Joanlupi, Sr. Chen, Jovedry, i he tingut col·laboracions especials de músics que admiro molt, com en Camil Arcarazo, que és un guitarrista de jazz increïble, o Lluís Cabot, exmembre de Da Souza».

Estàs vivint un moment dolç, amb diversos premis i reconeixements. Creus que aquests èxits poden marcar un punt d’inflexió en la teva carrera?

«Crec que he fet un disc que ha marcat una passa més. Sento que amb Katana he pujat un escaló, hi ha un abans i un després. Amb aquest treball he madurat, com a persona i com a músic, i he fet una passa cap a una Maria més adulta. Els meus primers discos i cançons eren, potser, més joves i més tendres, I és normal, perquè acabo de fer 22 anys. Però amb aquest disc he fet un pas cap a una Maria més madura i cap a una música més acurada».

La Zero de Tarragona és una sala petita i amb l’escenari molt pròxim al públic. Com planteges un concert en un espai com aquest?

«També m’agrada tenir la gent així, com més a prop. Òbviament, els moments íntims seran molt especials, perquè tenir el públic a tocar crea una atmosfera molt diferent de la que hi ha en un festival, per exemple. Així que res, hi haurà moments ballables, com sempre, i també moments més íntims. Tinc moltes ganes de fer aquest concert».