El Butlletí Arqueològic celebra 125 anys de recerca i memòria amb un volum especial

El Butlletí Arqueològic arriba als 125 anys de trajectòria i ho celebra amb la presentació d’un nou volum que esdevé, més que una publicació, una fita de memòria i recerca. L’acte tindrà lloc aquest dimecres, 16 d’octubre a les set del vespre, a la Sala d’Actes dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, al Carrer Major.

La revista, publicada per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), és una de les més longeves de l’àmbit científic català i ha mantingut, al llarg de més d’un segle, una línia constant de difusió del patrimoni arqueològic i històric del territori. Aquest nou número, especial pel seu aniversari, reuneix 14 articles signats per 28 investigadors i recorre un ampli període cronològic, de la protohistòria al segle XIX.

Amb 460 pàgines editades amb paper de qualitat i enquadernació en tela, el volum recupera la capçalera històrica dissenyada per Francesc Carbó que va presidir la revista entre 1921 i 1936, tot en un gest simbòlic que uneix passat i present.

Entre els estudis que inclou el Butlletí destaquen els treballs de Joan Canela, M. Carme Belarte i Núria Otero sobre les coves del Cingle Blanc d’Arbolí, revisitant les exploracions de Salvador Vilaseca; la recerca de Salvador Pozo sobre el mobiliari en bronze d’època romana a la Hispània Tarraconense; o l’estudi de Laura Galán dedicat als revestiments marmoris de les cases de Tarraco.

Altres aportacions es centren en descobriments rellevants, com el tram de l’aqüeducte del Camp de Mart, analitzat per Frederic Cervelló, Judit Ciurana, Josep Francesc Roig, Pilar Bravo i Jordi López, o el nou aqüeducte identificat a la vil·la romana del Moro (Clarà), presentat per Narcís Carulla, Jordi López, Josep M. Puche i Josep Zaragoza.

El volum també dedica espai a l’edat mitjana, amb l’article de Coral Cuadrada sobre el Baix Maresme, el de Manuel Fuentes sobre la relació entre alimentació i jerarquia social a Tarragona al segle XIV, o el de Jaume Felip, que recupera el contracte d’un retaule pel castell de Torredembarra (1443-1444).

La part moderna s’obre amb un estudi de Jacobo Vidal sobre la catedral de Tortosa, un treball de Rafael Gabriel sobre un plànol inèdit de Tarragona de començaments del segle XIX, i dos sermons inèdits publicats per Jordi i Arnau López. El volum es clou amb un homenatge de Jaume Massó a Salvador Vilaseca, amb notes biogràfiques i una bibliografia completa.

Com és tradició, les últimes pàgines del Butlletí recullen les necrològiques de tres figures destacades de la recerca arqueològica: Theodor Hauschild, Lluís Papiol i Antoni González Senmartí.

Aquest número especial del Butlletí Arqueològic és, com apunten des de la RSAT, “un monument de paper”, un homenatge al passat i un recordatori que la història de Tarragona continua viva gràcies a la recerca i a la passió dels qui la mantenen viva generació rere generació.