Redescobrir la ciutat alçant la mirada

La majoria dels animals tenen la capacitat de veure, però només alguns saben mirar. Els herbívors tenen els ulls als costats per vigilar els depredadors; els carnívors, en canvi, els tenen al davant per enfocar la presa. 

«I és precisament d’aquesta mirada frontal, atenta, que neix el dibuix», explica l’arquitecte Francesc Miguel als participants del taller que dirigeix a la Rambla Nova de Tarragona. «Els humans som l’única espècie terrestre que dibuixa. Molts veiem, però pocs mirem. I ningú, a part dels arquitectes, mira cap amunt».

Amb aquesta reflexió com a punt de partida, Miguel condueix la primera sessió del taller de dibuix al carrer 4 edificis que creixen en alçada, una iniciativa oberta a la ciutadania organitzada pel Col·legi d’Arquitectes i Dibuix i Educació. 

L’objectiu: ensenyar a mirar la ciutat a través del dibuix i descobrir com canvia el seu perfil quan s’imagina «fer créixer» els edificis existents, el que en arquitectura s’anomena una remunta. La primera sessió va tenir lloc davant l’edifici 97-99 de la Rambla Nova, una construcció modernista de façana salmó projectada entre 1920 i 1927 per Josep Maria Pujol i de Barberà. 

Amb els anys, explica Miguel, l’arquitecte Urbano Rizaterra hi va afegir una remunta al darrere. Aquesta està composta per dues plantes noves, amb un mur cortina vidrat que contrasta amb el mur de càrrega original. «Quan una construcció té valor patrimonial, la intervenció es fa al darrere», explica mentre assenyala els nous volums, clarament diferents de la resta de l’immoble.

Miguel aprofita per explicar també els edificis que envolten l’espai. Assenyala el Banc d’Espanya, de línies sòbries i inspiració clàssica, per recordar com el franquisme va copiar l’estètica dels temples grecs. «Era una tendència típica en les dictadures. També en països ‘joves’ com els Estats Units. Si no tens història pròpia, l’agafes d’un altre lloc», comenta amb ironia. 

Tot seguit, encén la sessió amb una consigna: «Esborrar està prohibit». Alguns participants es posen una mica nerviosos, però Miguel els tranquil·litza. «Quan tens la goma, t’entra la paranoia i no avances. Cal deixar-se anar i veure com el dibuix millora a mesura que fas», explica.

Arriba el temut moment de posar paper sobre llapis. Alguns s’asseuen a terra o es recolzen als bancs, mentre que altres es mantenen dempeus, però tots comparteixen la mateixa mirada de concentració. «Comencem amb un dibuix esquemàtic», indica Miguel. 

«És com quan dibuixes a la teva xicota. Si comences pels llavis, després no t’hi cap la resta», afegeix entre riures. Entre dubtes, els llapis es posen en moviment. «Com les persones, els edificis tenen les mateixes parts, només canvien les proporcions», apunta l’arquitecte.

«Ell ho explica tan fàcil, però quan t’hi poses, les proporcions són un maldecap», admet Eduard Quadres. «Jo soc informàtic, feia dècades que no agafava un llapis», reconeix. Així i tot, assegura, li sembla «una experiència curiosa, perquè surts de la zona de confort i descobreixes una altra manera de mirar». 

La Mar Tenías tampoc té gaire experiència, però no li falta curiositat artística. «M’agraden les arts plàstiques i la creativitat, però no havia dibuixat arquitectura. És molt interessant, sobretot per la informació històrica», afirma.

«Jo havia fet urban sketching, però mai amb un arquitecte», explica Laura Gallufré, il·lustradora i dissenyadora gràfica, que ha vingut expressament des de Cubelles. «Aquesta mirada tècnica m’ajuda a aprendre», apunta. L’Íñigo Lúbia, estudiant de cinquè d’arquitectura, també troba en el taller una manera diferent de connectar amb la professió. 

«Normalment treballem amb pantalles i projectes digitals. Aquí tornes al llapis i al paper, i aprens a valorar el patrimoni representant-lo», assenyala. El cicle continuarà demà a les 18 h a la plaça de la Font, davant l’edifici 45. El 21 d’octubre la sessió tindrà lloc davant el Carrer Colom, 32 i el dia 28 a la Rambla Nova, 59.