«La pressió policial ha forçat que arribin menys embarcacions amb haixix a la costa tarragonina»

Quantes actuacions ha dut a terme la Guàrdia Civil a Tarragona aquest 2025?

«Des de principi d’any, portem 300 delictes investigats o coneguts. Pràcticament tots relacionats amb el crim organitzat. Com a conseqüència, hem detingut o investigat 340 persones. Són xifres similars a les del 2024. A banda, hem detectat 1.900 infraccions administratives contra el medi ambient, quasi mil relacionades amb el transport i la seguretat vial en l’àmbit marítim, unes 500 vinculades amb seguretat ciutadana i 170 per contraban. També hem dut a terme 5.500 inspeccions a embarcacions i establiments, un 18% més que l’any passat, i hem fet 662 auxilis».

El 76% de l’haixix que van decomissar a Catalunya el 2022 es va interceptar a la demarcació de Tarragona. La situació ha millorat?

«Hi va haver un increment important en l’arribada d’haixix a la costa tarragonina, però, aquest últim any, gràcies a la pressió policial tant d’Espanya com del Marroc, hi ha hagut una davallada. Però ens preocupa l’augment de la violència i per part d’aquests grups criminals. Principalment, fan ús de les armes com a mesura d’autoprotecció contra altres bandes, per evitar intents de robatori, però en algunes situacions es poden produir confusions i que les utilitzin contra nosaltres».

Per què la costa tarragonina és un lloc tan estratègic per al narcotràfic?

«La costa tarragonina és atractiva per la seva extensió i perquè té determinades zones amb característiques molt favorables per fer un desembarcament. A més, hem de sumar-li que, tradicionalment, a Tarragona hi ha hagut sempre organitzacions o persones que s’han dedicat a aquest tipus d’activitat i han atret altres bandes fins aquí».

La Guàrdia Civil també té el focus posat sobre els cultius il·legals de marihuana.

«Tenim un destacament fiscal a Tarragona que investiga els grups organitzats específics de marihuana. A diferència de l’haixix, que està de pas, aquí parlem d’organitzacions que venen principalment de països d’Europa de l’Est i s’instal·len al territori per muntar tota la infraestructura i cultivar les plantes de marihuana. El que intentem des de la Guàrdia Civil és arribar al nivell més alt de les organitzacions. En alguns casos, hem col·laborat amb altres països com Bèlgica o França per trobar els líders».

Les bandes han canviat la seva manera de treballar en els últims anys?

«Hem detectat que les plantacions de marihuana no són tan grans. Ara, veiem que estan utilitzant naus més petites i diversificades. Ho fan perquè, si en trobem una, no trobem les altres».

Més enllà del tràfic de drogues, quina tipologia de delictes preocupa més a la Guàrdia Civil?

«Estem treballant cada vegada més amb el tràfic d’éssers humans, que té diverses modalitats. On més estem centrant és en els casos amb fins d’explotació sexual, tot i que també treballem en els casos on la finalitat és l’explotació laboral. Hem creat un grup d’investigació de delictes contra les persones que ens ha permès obtenir més denúncies i detectar xarxes que es dediquen a aquest àmbit».

Amb l’avenç de la tecnologia, s’han incrementat els ciberdelictes. Com s’han adaptat a aquesta nova tipologia de delictes?

«L’any passat, es va crear una prefectura d’innovació digital i, en totes les províncies, tenim unitats especialitzades en investigació delinqüencial en la xarxa. Tenim els Equips Arroba que investiguen les estafes que es produeixen a través d’internet. A més, des de fa molt poc temps, el cos ha facilitat l’opció de denunciar per internet».

Al juny, es va fer un macrooperatiu policial contra el top manta a Salou que va acabar amb disturbis.

«Aquest any, hi ha hagut un acord entre els cossos policials per treballar conjuntament aquest àmbit del top manta. En molts casos, provoquen problemes de convivència i, a més, generen un perjudici econòmic als comerciants legals que paguen els seus lloguers i els seus impostos. Les marques també es veuen greument perjudicades per aquest tipus de falsificació».

Com ho combaten?

«Sobretot investiguem les organitzacions que hi ha darrere d’aquesta venda. Tenim clar que no són persones aïllades que decideixen posar-se a un passeig a vendre productes, sinó que algú els facilita tot aquest material. Estem fent dispositius amb Mossos i policies locals per investigar el transport d’aquestes mercaderies, des de les zones logístiques fins als punts de venda. També hem fet actuacions als magatzems on aglutinen gran part del material».