Garreta o Puig: ERC escull el seu home per l’alcaldia

Aquest dissabte la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya celebrarà eleccions primàries per escollir el seu home per intentar recuperar l’alcaldia de Tarragona el 2027. La postulació de Xavi Puig era esperable, després de ser una punta de llança del grup municipal aquesta legislatura. La de Saül Garreta no ho era tant. L’expresident del Port busca fer un gir a les polítiques republicanes a la ciutat. Les municipals s’acosten cada cop més.

El seu projecte el considera continuista o trencador amb el llegat de l’alcalde Ricomà? Per què?

Saül Garreta: «Jo prefereixo parlar del llegat d’Esquerra. Això no va de projectes personals, és un projecte col·lectiu, i jo soc jugador d’equip. Ara toca mirar endavant, perquè el que s’havia de fer el 2019 no és el mateix que el 2027. Del passat, el que tenim és una base magnífica a partir de la qual fer el salt que necessitem per aconseguir recuperar l’alcaldia. I aquestes primàries són part del procés, un revulsiu que ha de servir per reforçar el partit i encarar les properes eleccions municipals amb més força».

Xavi Puig: «El nostre projecte s’ha bastit a partir del diàleg amb la ciutat al llarg d’aquests anys i es basa en una transformació profundament republicana: omplir de vida Tarragona i compartir-ne el timó amb la gent. Un bon projecte de ciutat no s’improvisa, i aquest parteix de tot el capital polític i complicitat adquirits amb Tarragona per part d’aquest grup de persones, militants i no militants, que van passar de 0 regidors al govern més important que ha tingut ERC des de la Segona República. Efectivament, he format part d’aquest equip i avui em poso a disposició per garantir que aquest valuós llegat, aquesta transformació republicana en favor de la cohesió i la sostenibilitat, tirin endavant amb la màxima ambició».

Quin equip l’acompanyarà? Creu que el seu perfil i la seva candidatura connecta més amb el món empresarial o amb el ciutadà de carrer?

SG: «Home, jo soc home del carrer, no fotem. No està més desconnectat del carrer qui ha estat tota la vida a la política? Fa més de 25 anys que sóc autònom, que sé què és aixecar-me al matí i no saber si hi haurà feina o no n’hi haurà, que pago nòmines i que arrisco per tirar projectes endavant. En bona mesura, carai, som els autònoms els que aixequem aquest país. Pel que fa a l’equip, compto amb el conjunt de la militància, que hem aconseguit doblar durant els darrers mesos, fent de Tarragona la secció local més gran de Catalunya després de la de l’Eixample a Barcelona. No pot ser, com ha passat els darrers temps, que només decideixi un petit grup sense tenir en compte a la majoria».

XP: «Esquerra sempre ha de ser el referent d’aquest “ciutadà del carrer”, que engloba les classes treballadores, classes mitjanes i també, ja ho crec que sí, els emprenedors. Però el món empresarial és tan divers com qualsevol altre sector i evidentment tenim complicitat amb totes aquelles pimes i autònoms que es juguen el seu pa a Tarragona. Amb fets, no paraules. Però és evident que no soc el candidat d’aquests quatre grans lobbies que durant massa anys han pres les decisions que concernien a Tarragona en benefici propi. La ciutadania no té força més gran que els seus representants polítics, i aquí és on ha d’estar Esquerra. N’hem de ser dignes. Sense aquesta actitud, la Budellera i tota l’Anella Verda estarien urbanitzades i treballadors i petit comerç estarien sotmesos als horaris imposats pels grans centres comercials. I sí, tinc la gran sort de comptar amb persones del món de l’empresa, com en Carles Farré i la Gemma Fusté».

La seva postulació està vinculada a la realitat que viu ERC a nivell de país? En quin sentit?

SG: «Si guanyem les primàries, incorporarem la persona que designi l’altra candidatura com a número dos, perquè el partit surti més reforçat que mai després d’aquest procés. Això és el que hem ofert a l’altra candidatura, perquè és més important ERC que cap candidat ni cap candidatura d’unes primàries. El partit és fonamental, és l’eina que tenim per transformar el país, i ara a nosaltres ens toca transformar-lo des del món local».

XP: «El projecte republicà tarragoní és en alguns sentits un bon exemple del que volem pel partit. És una experiència d’èxit palesada en què hem obtingut regularment resultats molt per sobre de les ciutats de les nostres dimensions. Nosaltres vam desmuntar el mite de Tabàrnia obtenint l’alcaldia de Tarragona. I el grup que tenim és alhora divers i cohesionat amb el doble objectiu d’obtenir l’alcaldia de Tarragona i contribuir a la millora dels resultats d’ERC. El congrés va ser un marc de debat que ja s’ha acabat, hem de sumar tots i totes per la llibertat de Catalunya i la millora de les condicions i oportunitats vitals de la ciutadania del país».

«Estar més pendents de negociar llocs de la llista que de fer propostes i penjar cartells em sembla un error. Ara no estem en aquest moment. Ara triem el candidat i el projecte subjacent, i la resta, construir l’equip, ja vindrà quan toqui. Per guanyar l’alcaldia Esquerra necessita estabilitat i fer pinya entre totes i tots!»

Estaria disposat a refer ponts amb el PSC i pactar-hi per a poder recuperar l’alcaldia? Es veurien més còmodes pactant amb Junts o amb En Comú Podem?

SG: «Excepte amb les extremes dretes de tot tipus, les explícites i les que dissimulen, podem arribar a acords amb tothom. Tinc un tarannà que fa que em pugui entendre amb la majoria de persones, i això és un punt fort en un moment en què els governs se sustenten per múltiples pactes a diverses bandes. Ningú governarà sol. Al final, les relacions personals també acaben jugant un paper determinant, i no tothom té l’empatia necessària per entendre’s amb altres formacions».

XP: «Tothom diagnostica uns ajuntaments encara més fragmentats, en aquest marc el més important és treure més vots que ningú altre, i la veritat és que aquesta disputa només la poden plantejar ERC i PSC. Volem aprofundir en la transformació de Tarragona en favor de la cohesió social i les condicions de vida dels tarragonins, i per això volem l’alcaldia, sabent molt bé el valor de la negociació i l’entesa, excloent de qualsevol acord els partits d’extrema dreta i la corrupció».

Quins problemes considera que té la ciutat? El govern de Viñuales ha begut del llegat de Ricomà? Quines accions concretes proposen?

SG: «Tots els governs beuen del que ha fet el govern anterior. Molts dels projectes per a les ciutats tenen uns períodes de maduració, concreció, formulació, tramitació i execució que van més enllà d’un mandat, i això passa a tot arreu. De manera que sí, el govern Viñuales ha begut del govern d’ERC, i el proper govern d’ERC continuarà o reformarà coses iniciades al govern anterior, això és normal. El programa electoral d’Esquerra no serà el programa de la nostra candidatura, ni tampoc de l’altra. Serà un programa col·lectiu que treballarem entre tots, però crec que el repte que Tarragona recuperi el lideratge territorial ha de ser un eix fonamental».

XP: «Quan nosaltres vam entrar a govern ens vam trobar els calaixos buits de projectes, mentre que Viñuales s’ha trobat la segona ciutat de Catalunya amb més projectes Next Generation guanyats, i tots, absolutament tots, els va aconseguir el nostre govern. La manca de cohesió és el principal problema de Tarragona, del qual en surten molts d’altres: desigualtat d’oportunitats, empobriment econòmic, inseguretat, sobrecost dels serveis públics... Sense cohesió ni hi ha ciutat ni hi ha nació. I sí, tota l’obra de govern de Viñuales és llegat republicà, tota menys el ‘Pam a Pam’, que és un cartellet de colors molt mono i molt car. Viñuales no entén el llegat que li deixem i el fa per obligació i a desgana. Per això és tan important que Esquerra estigui a l’altura, com a única alternativa i no com crossa d’aquest alcalde, guanyant el 2027 per reprendre la transformació republicana de Tarragona».