Detecten la presència del visó americà a les conques del Gaià i el Francolí

La Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i Alerta del Visó Americà, creada per la Societat Catalana de Ciències per la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat), ha iniciat les primeres accions per monitoritzar la biodiversitat semiaquàtica i controlar l'expansió del visó americà a la demarcació de Tarragona. Les dades obtingudes confirmen que ocupa les conques del Gaià i el Francolí, mentre que no s'ha detectat a l'Ebre ni als afluents Siurana i Canaleta. La Xarxa consta d'estacions de control amb càmeres de fototrampeig situades en trams fluvials i zones humides que durant un mínim d'un mes han captat les espècies dels indrets on són. Posteriorment les imatges s'analitzen per identificar les espècies i estudiar-ne la distribució.

El visó americà està considerada una espècie invasora que posa en risc la fauna autòctona de rius i zones humides, i que afecta espècies amenaçades com la musaranya d'aigua ibèrica (Neomys anomalus), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) o la rata d'aigua (Arvicola sapidus), la qual es creu que s'ha extingit localment en zones de Catalunya degut precisament a la depredació del visó. També representa una amenaça per a ocells que nidifiquen al terra en ambients litorals, com les colònies del delta de l'Ebre. A nivell econòmic, el visó americà pot afectar negativament les poblacions de fauna cinegètica o piscícola, i a explotacions avícoles o piscifactories. A nivell sanitari, és un risc perquè és portador i transmissor del virus causant de la malaltia aleutiana.

Una segona línia de treball, activada després de confirmar la presència del visó americà, ha estat el seguiment i captura d'exemplars en dues zones: Les Madrigueres (El Vendrell) i la conca alta del Gaià. A les Madrigueres, es van detectar possibles petjades de visó americà a la zona de la platja, i el GEVEN va informar de la depredació de nius de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Per confirmar la presència de l'espècie, des de BioSciCat es van instal·lar plataformes flotants amb sorrals de petjades, però no s'hi van registrar nous rastres. Això indica que, de moment, la presència del visó a la zona és puntual o de pas, sense exemplars establerts, segons els experts.

En canvi, a la conca alta del riu Gaià, els resultats han estat molt diferents. BioSciCat va reforçar el dispositiu de control de visó americà que ja duia a terme l'entitat la Sínia amb la instal·lació de diverses plataformes flotants amb trampa. Aquesta acció ha permès capturar catorze individus, una xifra que confirma la densitat elevada de l'espècie a la zona.

Actualment, el límit de la distribució coneguda de l'espècie a Catalunya se situa a les conques del Gaià i del Francolí. El Francolí constitueix el límit sud conegut de l'espècie, i la distància amb cursos fluvials permanents de la conca del Segre reforça la hipòtesi que el Gaià actua com a via d'entrada de l'espècie cap al Francolí. La densitat que ha assolit el visó americà del Gaià i el Francolí alguns anys, evidencia la gran potencialitat de colonització que tindria l'espècie cap a les conques més al sud i fins l'Ebre.

Aquesta iniciativa de ciència ciutadana compta amb la participació de voluntaris, entitats ambientals i gestors d'espais naturals protegits com el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet.