Celebrant un himne centenari

Les 19 h s’apropaven i l’accés a la plaça de la Font es complicava. Com cada any, gegants i bèsties ja hi estaven plantats, mentre les colles dels balls buscaven els seus companys entre la multitud, identificant-se fàcilment pels colors de les seves vestidures. Les criatures començaven a pujar a les espatlles dels pares i mares, preparant-se per l’inici del gran acte del dia: la Cercavila de Santa Tecla, que en pocs minuts arrencaria el seu recorregut pels carrers de Tarragona. 

Enguany, però, la seqüència habitual es va veure alterada. I és que quinze minuts abans que els elements del Seguici Popular comencessin la seva desfilada, mentre els més tardaners encara s’obrien pas entre la gentada, començaven a sonar les primeres notes de l’Amparito Roca. 

El silenci va ser breu, només el necessari per donar pas al gest de Jordi Masip, director de la Banda Unió Musical de Tarragona, que liderava tots els músics del Seguici Popular i la mateixa BUMT. Aviat, com no podria ser d’una altra manera, la plaça sencera va esclatar amb el «lololololo» col·lectiu que acompanya sempre aquest estimadíssim himne, ballant, saltant, i acotxant-se per tornar a botar encara més alt quan l’obra ho demanava. 

Com molts ja sabreu, enguany l’Amparito està d’aniversari, celebrant ni més ni menys que un centenari des de la seva creació. L’homenatge, a més, comptava amb una convidada especial que va poder observar la celebració al costat de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i altres autoritats municipals: Laura Sáez, alcaldessa de Carlet, la ciutat valenciana on ara fa cent anys va néixer l’emblemàtic pasdoble. 

Aquest va ser compost pel músic Jaume Teixidor i Dalmau el 1925 i es va estrenar l’11 de setembre d’aquell mateix any al teatre El Siglo de Carlet, interpretat per la Banda Primitiva del municipi. Teixidor el va dedicar a una de les seves alumnes de piano, «Empar Amparito» Roca Ibáñez, que aleshores tenia dotze anys. 

Des de llavors, l’obra va començar a guanyar popularitat arreu d’Espanya, convertint-se en un autèntic hit, fins que també va arrelar amb força a Tarragona. Tot i que és probable que ja sonés a les festes molt abans, va ser sobretot a partir dels anys vuitanta quan l’Amparito Roca es va convertir definitivament en himne d’aquestes. Els «culpables» van ser els castellers de la Colla Jove, que la demanaven sovint a la Banda Ciutat de Tarragona. I així la melodia es va anar repetint una vegada i una altra fins a quedar associada indissolublement a Santa Tecla. 

Després d’uns teloners molt especials, els tres petards de les 19 h van anunciar, ara sí, el senyal d’inici de la cercavila, i el Seguici Popular va recórrer per primera vegada al complet la Part Alta de la ciutat fins a retornar a la plaça de la Font. Avui els elements desfilaran de nou aquest matí a la Tornada d’Ofici i a la tarda a la Professó del Braç de Santa Tecla.