«Amb les xarxes estem perdent la capacitat d’identificar una bona fotografia»

Aquesta exposició aplega 56 fotografies que signen reputats fotògrafs de National Geographic. Què és el que les fa tan bones?

«Les fotografies són bones perquè els fotògrafs que les han fet són molt bons. I no només és per una qüestió tècnica, sinó també pel que ens transmeten. En una fotografia d’un fotògraf de National Geographic hi ha molt més que qualitat tècnica: hi ha una visió del món i una història».

‘Colors del món’ està dividida en set àmbits, cadascun dels quals dominat per un color. Quin paper tenen els colors en la nostra interpretació del món?

«Nosaltres, com a primats, tenim unes capacitats determinades per veure els colors. Som animals eminentment visuals, la vista és el sentit amb què més captem els impulsos exteriors, fins i tot de manera inconscient. A més, els nostres ulls diferencien determinats colors que no són tots els que existeixen: als ulls tenim tres receptors per als colors, quan les galeres, per exemple, en tenen entre 12 i 16. Després, també és important entendre que els ulls ens serveixen per captar les imatges, però qui les interpreta és el cervell. Aquesta connexió entre l’òptica, que són els ulls, i el software, que és el cervell, és la que ens permet veure aquest món tan divers».

Més enllà de la bellesa de les fotografies, aquesta exposició té molts altres nivells de lectura. D’entrada, és una descoberta a un món llunyà que sovint ens resulta també desconegut.

«Sí, penso que obrir aquestes finestres al món és fonamental. I penso sobretot en els nens. Si els oferim la possibilitat de conèixer el món, estarem formant persones amb més criteri, menys manipulables i més capaços de prendre decisions per si mateixos. Al capdavall, això també forma part de la cultura. Em sembla fonamental trencar la barrera entre cultura i ciència, perquè és una barrera falsa. Una exposició com aquesta parla tant de física com de biologia o de religió. I tot és cultura».

Un altre aspecte important és el paper del fotògraf i la seva mirada, de quina manera es posiciona davant el que està retratant.

«Aquest és un altre nivell de lectura de l’exposició. Podem parlar, fins i tot, de biaix de gènere en funció de com veus cada fotografia o de qui l’ha fet, si és un home o una dona. Un altre aspecte interessant és que hi ha història de la fotografia, perquè hi ha imatges fetes en la dècada dels 60, en analògic, i també clar, fotografies de l’era digital. En definitiva, segons el punt de vista amb què et miris les fotos, en pots treure una pila de coses diferents».

En una societat com la nostra, sepultada per milers d’imatges a les xarxes socials, aquesta exposició també ens recorda que la fotografia és un art.

«Jo mateix soc fotògraf, em dedico a la fotografia a través de microscopis, i això que comentes em genera un gran problema. Avui dia estem devorant fotografia sense prestar-li cap atenció. Passem pantalles, mirem fotografies, però no les veiem. Amb l’arribada dels mòbils, tothom pot fer fotos i tothom les pot publicar. Això ha fet que la fotografia amb valor real perdi importància. I no només això: ha fet que no la sapiguem identificar. I penso que una exposició com aquesta és una bona eina per entendre per què una fotografia és bona i comprovar que hi ha fotografies que ens estan explicant històries».

Ets fotògraf i assessor científic d’una exposició que tracta sobre colors i fotografia, així que no puc acabar sense preguntar-te quin és el teu color preferit.

«M’agrada molt el negre, però especialment el verd. Potser és per una reminiscència dels primats, que vam evolucionar en zones arbòries i necessitàvem diferenciar els tons de verd en funció de la maduració dels arbres. Devia ser important a l’hora de menjar… A banda que, el verd, en la nostra cultura, és símbol d’esperança. I no l’hem de perdre mai».