Festes
Una cercavila dissenyada a l’aula i viscuda al barri
Les Dominiques va celebrar ahir la primera Cercavila Inclusiva, amb la companyia dels elements festius de Maria Cristina
L’alumnat del primer cicle de primària desfila amb pictogrames dels diferents elements del Seguici.
Ahir a la tarda el barri de Maria Cristina vivia una de les escenes més típiques del setembre tarragoní: criatures assegudes a la vorera, esperant amb il·lusió l’arribada de la cercavila. Però els que s’acostaven pel carrer Rovira i Virgili no eren les bèsties ni els balls del tradicional Seguici de Santa Tecla, sinó les creacions dels seus companys del Col·legi de les Dominiques. Els alumnes desfilaven amb orgull i molt de ritme davant un públic entregat, acompanyats dels mestres i de la Colla Gegantera de l’escola, que enguany celebra el seu 25è aniversari. També els seguien els elements festius del barri, així com la Geganta Frida, el Gegant Bartolo i la música d’El Tecler. Tots ells eren els convidats d’honor de la primera Cercavila de Santa Tecla Inclusiva del centre.
La iniciativa va ser proposada per la mestra de plàstica, Núria Musté, i convertida en realitat gràcies a l’alumnat. «A tercer i quart de primària han elaborat els cartells que duen els de primer, i a cinquè i sisè han creat les peces que porten els de segon. Volíem que els petitons fossin protagonistes, perquè sempre quedaven una mica al marge», explicava. Cada detall de l’acte ha estat dissenyat amb intenció. «Les figures són pictogrames, creats perquè els infants amb TEA es familiaritzin amb el bestiari i els gegants, ja que sovint es poden sentir sobrepassats», apuntava Musté. «També era important per nosaltres involucrar tot el sector de societat que tenim al voltant», afegeix.
La desfilada arrencava des del pati a dos quarts de quatre, amb la barreja d’ordre i caos que acompanya típicament la canalla. Les famílies aplaudien amb ganes, immortalitzant el moment amb els seus telèfons mòbils. Algun veí encuriosit sortia al balcó per veure d’on provenia el rebombori que havia interromput la seva migdiada. No semblaven gaire molestos. Els que més gaudien, sense dubte, eren els portants. «Ha estat molt xulo. És com el seguici, però amb el ‘cole’», assegurava en Miquel. La cercavila finalitzava una hora més tard davant el seu punt de partida, amb un ball conjunt i una foto de família que no va ser fàcil de coordinar. «Mireu aquí!», exclamava el fotògraf des d’un terrat. Un autèntic xou. Amb sort, el primer de molts.