Quatre dècades de la reina de la festa

Els seguicis festius d’arreu de Catalunya compten en molts punts característics i coincidents, però un que els uneix pràcticament a tots de forma inequívoca, i que els identifica especialment, és el fet que l’Àliga acostuma a ser-ne la figura més representativa. El fet és que l’Àliga és una figura de referència del bestiari popular de Catalunya i, per descomptat, també de Tarragona (a més, també, del País Valencià i de les Illes Balears). El fet que sigui l’animal que representa Sant Joan Evangelista li dona un pes específic important en la tradició festiva cristiana i ja sortia a l’edat mitjana durant la festivitat de Corpus.

A partir del segle XV, amb el pes dels gremis i el creixement de les ciutats, arriben les primeres referències de l’Àliga de Tarragona, que daten del 1531. En aquell moment sortia portada per la Confraria de Sant Eloi dels Ferrers i els Argenters, una confraria jove que s’havia escindit de la Confraria dels Fusters. Tot i els entrebancs, conflictes i disputes eclesiàstiques, la seva presència es va mantenir fins al 1804, quan va desaparèixer a causa de la Guerra del Francès. Des de llavors hi ha poques, però es creu que va tornar al seguici almenys fins a l’any 1851, quan el Gremi de Ferrers va deixar d’existir.

L’Àliga fou recuperada el 1986 emprant la mateixa fórmula mixta usada amb el Drac –recuperat paral·lelament–, de manera que se’n van fer càrrec el Ball de Diables i l’Ajuntament de Tarragona. La seva reconstrucció es va dur a terme amb tècniques artesanals, semblants a les que es devien haver emprat en l’antic exemplar, i inspirant-se en l’Àliga de Girona.

La peça és una obra escultòrica del vila-secà Antoni Mas, feta en llautó damunt d’una estructura de ferro, i és portada únicament per una persona. Té un pes aproximat de 90 kg, el coll mòbil i al cap hi llueix una corona inspirada en la de l’antic primer comte tarragoní, el normand Robert Bordet (s. XII), obra del Taller de Joieria Blázquez. Al pit hi té quatre ones de color grana a través de les quals hi veu el portant.

Durant les cercaviles sol ballar al so de les marxes i pasdobles com l’Amparito Roca, Paquito el chocolatero, El bequetero i El patumaire, i també té tres temes instrumentals específics que són el Ball de l’Àliga i la Marxa de l’Àliga 1, compostes per M. del Pilar Ramon, J. Ignasi Ferrer i M. del Carme Domingo; així com la Marxa de l’Àliga 2, composta per Jordi Fa.

Els seus portadors vesteixen uns pantalons i una camisa daurats, una faixa i un mocador vermell al cap i calcen espardenyes de vetes.