Folklore i emprenedoria: la Santa Tecla feta a casa

Santa Tecla té molts rituals. Un d’ells, poc explicat, són les cues. Al mercat, al vestíbul del Teatre Tarragona o a qualsevol punt de venda, els tarragonins s’afileren amb paciència per aconseguir ventalls, bosses o samarretes que, any rere any, es converteixen en l’uniforme col·lectiu de la festa major. De fet, els tarragonins són tan fanàtics del marxandatge que no en tenen prou amb l’oficial. «Cada any intentàvem col·leccionar el màxim de samarretes de Santa Tecla possibles. Fins que un dia vam decidir dissenyar la nostra pròpia peça», recorda Andrés Álvarez. Així va néixer La Tecla Nostra, un projecte sorgit del «friquisme» d’una colla d’amics que ha acabat convertint-se en tendència. La primera edició, fa tres anys, es basava en la pel·lícula El Padrí. «Pensàvem que en faríem quatre i vam acabar imprimint una setantena».

L’any següent, una samarreta inspirada en l’estètica del videojoc GTA va consolidar la iniciativa. I enguany, la versió Santa Tecla Bros ja ha superat les 300 peces venudes en línia (lateclanostra.com). Aquesta converteix a Mario i Luigi en diables, pintant un grafiti a la part davantera, mentre que els elements del seguici transformats en personatges de videojoc ocupen l’esquena. «Al final busquem una connexió entre Santa Tecla i la seva gent amb elements de la moda actual i l’estil urbà», explica Álvarez. Tant és així que aquest setembre el projecte s’ha convertit en associació per organitzar la Blockfest, una jornada de rap, breakdance i grafiti inclosa dins el programa oficial. «Sempre ens queixàvem que a Tarragona no hi havia res underground. Doncs ho fem nosaltres», afegeix.

Álvarez no és l’únic tarragoní que ha decidit plasmar la seva passió per la festa en una samarreta. De fet, l’oferta és tan àmplia que triar un únic disseny es complica. Més Mamadetes, menys drames i No Amparito no party, aquestes són les propostes d’enguany de la Xènia Oliver (@xeniaolvi.crea), que opten per un estil minimalista però contundent. «Era una manera d’homenatjar aquest himne que enguany està d’aniversari», explica la dissenyadora gràfica. «Fa moltíssima il·lusió trobar algú pel carrer amb la samarreta, sobretot quan és algú que no coneixes», assegura.

Més enllà del tèxtil

Si bé les samarretes són un dels elements més populars, el marxandatge alternatiu no es limita al tèxtil. Clauers, figures, joies i fins i tot jocs de taula, com el recentment estrenat Missió Seguici, permeten gaudir de la festa major des del menjador de casa. Ara, gràcies als Amparitos, també es pot fer des de la banyera. I és que la Maria Robledo i en David Vázquez van decidir convertir la insistència del seu fill en una realitat, i les bèsties del seguici en aneguets de goma. «Volia jugar sempre a la banyera, però era molt petit i no entenia que moltes joguines no es poden posar a l’aigua», explica Robledo.

Així, la parella va decidir crear les seves. Ambdós van iniciar aquest projecte amb molts interrogants, però amb un objectiu clar: el producte havia de ser de qualitat i segur per als infants. No va ser fàcil, però es va aconseguir. «Les joguines són hermètiques, no tenen cap foradet per on pugui entrar l’aigua. Els nens s’ho emporten tot a la boca, i tots els bacteris que creixen a l’interior poden provocar infeccions», apunta Robledo. A més, explica, estan elaborades amb cautxú natural, i pintats a mà amb pintures ecològiques. De moment, la col·lecció compta amb el Drac, la Mulassa, la Cucafera i l’Àliga, tot i que l’objectiu és completar-la. Els ànecs es poden comprar a la botiga El Lloro i a la llibreria La Capona, així com al web amparitos.cat.