Un estudi de l’IPHES a la muntanya de l’Oliva descobreix nous hàbits alimentaris del duc

Un equip de recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV ha demostrat que el duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Euràsia, pot acumular i modificar ossos de maneres molt diferents segons el moment del consum, el lloc i la presa. L’estudi aporta una nova perspectiva per a la interpretació de restes fòssils arqueològiques.

L’equip ha analitzat durant un any les restes d’aus acumulades per un duc (Bubo bubo) a la muntanya de l’Oliva. Es van identificar tres punts clau on el rapinyaire duia a terme diferents etapes del consum: una clariana on desplomava i esquarterava les preses (principalment coloms i petites aus com ara les merles), una pineda on regurgitava egagròpiles amb ossos parcialment digerits i una tercera zona on combinava ambdós processos.

Aquests resultats revelen que un mateix individu pot generar acumulacions d’ossos molt variades segons la presa i el moment del consum, fet que demostra que la tafonomia avifaunística (és a dir, l’estudi de com es modifiquen els ossos d’aus després de la mort) és més complexa del que es pensava.

Els investigadors van observar una gran quantitat de marques de bec, ossos trencats i corrosions provocades per la digestió. Sorprenentment també es van identificar ratllades sobre els ossos que podrien arribar a confondre’s amb marques de tall humanes.

«Aquesta troballa és molt rellevant perquè obliga a extremar les precaucions quan es classifiquen marques linears sobre ossos en jaciments arqueològics. Les rapinyaires poden produir també ratllades sobre els ossos de les preses que processen», explica Mario Marqueta, investigador de l’IPHES i la URV.

Implicacions per a la recerca

Aquest descobriment ajudarà a millorar la interpretació de jaciments arqueològics i paleontològics on es troben restes d’aus, especialment del plistocè. Els científics podran distingir millor si les acumulacions van ser generades o no per un duc. El treball mostra com els estudis neotafonòmics (basats en l’anàlisi d’animals actuals) són claus per evitar interpretacions errònies.