Tarragona es posa en escena

El FITT ja ha aixecat oficialment el teló. Des d’ahir, la ciutat es troba submergida en el món de la dramatúrgia amb la dotzena edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona, que enguany s’expandeix també a municipis com la Canonja, Vila-seca i Riudoms. El certamen ja ha estrenat quatre de les divuit propostes programades, que fins dissabte convertiran la ciutat en capital de les arts escèniques. La jornada va arrencar a les 18 h a la plaça Corsini, amb Monsieur Florian, tant per tant sabata gran, un espectacle itinerant de la companyia La Zigurat Circus Band que, amb la màgia del circ, va conduir el públic fins al cor de la Rambla Nova, just davant les portes del Teatre Tarragona. A les 19 h, el mateix carrer esdevenia escenari de nou, aquest cop per acollir la primera funció de Todo lo que está a mi lado. L’obra, de Fernando Rubio, es representarà cada dia davant el Banc d’Espanya de forma gratuïta, amb passis cada quinze minuts a partir de les 19 h i fins les 22.30 h.

Mentrestant, més a prop del Balcó del Mediterrani, el DJ Truck La Sicària, del discjòquei Monsieur Gustave, animava l’ambient amb ritmes disco i la seva barra itinerant. Una cosa quedava ben clara: és impossible que el FITT passi desapercebut. Aquells que ja arribaven amb la intenció de viure el festival no quedaven decebuts; els que s’hi topaven per casualitat no dubtaven a apropar-se per xafardejar, i ben aviat se’ls podia veure amb una copa en una mà i el programa a l’altra. Les 20 h s’apropaven i els més previsors avançaven ja cap al vestíbul del Teatre Tarragona, on els esperava una dolça sorpresa: gelat gratuït. Evidentment, aviat una llarga cua començava a serpentinar pel hall, ja que si alguna cosa agrada més que el gelat, és el gelat gratuït.

Aquells que esperaven la seva ració no eren els únics que omplien l’entrada de l’auditori. I és que ben aviat començaria la funció inaugural, però el que molts no sabien és que abans presenciarien un xou diferent. Mentre els espectadors s’afanyaven a acabar les darreres cullerades abans d’entrar a la sala, els flaixos anunciaven l’arribada de les autoritats.

«Avui no falta ningú, eh», murmurava una dona mentre llepava la seva cullereta de cartró. I tenia raó, enguany la foto de família va reunir noms com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller d’Esports, Berni Álvarez; la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans; la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, acompanyats per Joan Negrié, director del festival.

Ara sí, arribava per fi el moment de gaudir de Loneliness, la peça de dansa de Roberto G. Alonso que donava el tret de sortida oficial al festival amb una proposta intensa que combinava moviment, espai i vídeo-creació per explorar l’exclusió del diferent i denunciar la violència psíquica i física de l'assetjament.