Societat
Chartreuse i Tarragona, una connexió que perdura
Els exemplars del Chartreuse de Tarragona tenen un gran valor i són dels més desitjats entre els col·leccionistes
A les cases dels tarragonins és habitual trobar ampolles de Chartreuse; així com als bars, locals i restaurants, en format de còctel o també digestiu.
La fàbrica del Chartreuse està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per la seva importància en la història tarragonina. Els orígens de l’edifici se situen en una antiga fàbrica tèxtil de vapor —l’única que hi va haver a la ciutat—, que es va inaugurar l’any 1857 amb el nom de La Fabril Tarraconense. Aquesta va cessar la seva activitat el 1869.
Posteriorment, el complex es va convertir en una destil·leria i magatzem d’ampolles, donada la seva proximitat a la fàbrica de l’empresari francès August de Muller, dedicada a l’elaboració i exportació de vins i alcohols. El 1882, l’orde monàstic dels cartoixans va comprar l’edifici amb la voluntat de fabricar licors fora de França, però hi va haver un incendi i es va haver de reformar l’edifici.
No va ser fins al 1903 quan es van poder instal·lar i van començar a destil·lar Chartreuse fins al 1989, quan va tancar la fàbrica. Tot i això, el vincle entre el licor i la ciutat mai es va trencar i, de fet, està més viu que mai. A les cases dels tarragonins és habitual trobar ampolles de Chartreuse; així com als bars, locals i restaurants, en format de còctel o també digestiu.
Aquest lligam entre el present i el passat es fa encara més evident durant la celebració de Santa Tecla amb la beguda típica de les festes: la mamadeta, una combinació de granissat de llimona i Chartreuse groc i verd que enamora. A més, els exemplars del Chartreuse de Tarragona tenen un gran valor i són dels més desitjats entre els col·leccionistes.