Patrimoni
Troben restes d'un antic centre productor d'àmfores datat entre els segles VI i VII
La troballa està situada a la zona del Mas dels Canonges, on s’han fet excavacions durant els últims dos anys
Imatges de peces descobertes i detalls de la pasta ceràmica
Els recents treballs arqueològics que s’han dut a terme a l’entorn del Mas dels Canonges han posat al descobert les restes d’un centre productor d’àmfora datat entre els segles VI i VII. Un article dels investigadors Josep Anton Remolà i Josep Francesc Roig, publicat aquest juliol en la darrera edició de la revista Pyrenae, posa llum sobre aquesta important troballa pertanyent a l’antiguitat tardana, l’etapa de transició entre l’època romana i l’edat mitjana.
Segons s’explica en l’assaig, des del 2023 s’han realitzat excavacions, de forma intermitent, en una zona que és propietat de l’Autoritat Portuària de Tarragona i que «es troba dins del recinte del Complex Educatiu, abans conegut com a Universitat Laboral». Els terrenys es troben a la perifèria del Mas dels Canonges. Concretament, el lloc de la troballa està situat al marge dret de la desembocadura del riu Francolí. «El jaciment estaria situat entre la línia de costa, actualment a uns 300 metres (més allunyada en època romana) i el tram de la Via Augusta que conduïa de Tàrraco a Oleastrum», s’exposa al text.
En aquest taller es fabricaven àmfores «de tipus tarraconense Tardana B», així com ceràmica comuna i de cuina per a ús domèstic i quotidià. El morter ha estat la forma «més àmpliament documentada del conjunt estudiat», mentre que les olles de cocció han estat el segon tipus de recipient més nombrós. També s’han trobat exemplars d’olles d’emmagatzematge, cassoles baixes i altes, gibrells i gerres.
Els quatre forns i els abocadors descoberts fins ara en aquesta zona, així com «la presència de peces amb clars indicis d’excés de cocció i la mateixa composició del conjunt» confirmen l’activitat d’un centre productor que hauria estat en funcionament «dins d’un període entre la segona meitat del segle VI i la primera del segle VII». Els investigadors apunten que «gairebé la totalitat de les formes ceràmiques manufacturades al Mas dels Canonges són més pròpies de final segle V», però el gran volum de ceràmica comuna exhumada «planteja la possibilitat d’allargar aquestes produccions fins a estadis més tardans o bé evidencia una vida útil dels abocadors força llarga».
En aquest sentit, destaquen que aquest centre «s’afegeix a la llista de tallers productius d’època visigoda documentats dins del suburbi portuari». En l’article, s’explica que la parcialitat de la intervenció, encara en curs, i l’elevada alteració del subsol impedeixen, ara per ara, presentar una planta definida del taller i donar resposta a altres qüestions rellevants; les quals es podrien resoldre en un futur amb noves excavacions.
Un 'balneum' i una àrea funerària
L’any 1998, es van descobrir diverses estructures associades a una vil·la romana a la zona del Mas dels Canonges, entre les quals destacava «part d’un balneum en ús en època antiimperial fins a inicis del segle III». Anteriorment, en els anys 50, es va identificar una àrea funerària d’època tardoromana.
Connexió amb la Font dels Lleons
J.A. Remolà i J.F. Roig apunten en el seu article a l’ús de l’àmfora com a «principal recipient per a l’obtenció de l’aigua entre els segles VI i VII». Tanmateix, remarquen el vincle que hauria tingut aquest taller de ceràmica amb les activitats del suburbi portuari: «S’observa clarament en el comportament de la bassa en què s’havia convertit la Font dels Lleons, el principal punt d’aprovisionament d’aigua». En aquest sentit, assenyalen que la funció principal de l’àmfora Tardana B era el transport ocasional de béns líquids o semilíquids.
D’altra banda, els investigadors afirmen que la documentació d’aquest taller confirma l’origen tarraconense d’aquest tipus amfòric alhora que amplia el coneixement sobre altres produccions i centres d’elaboració de ceràmica d’època visigoda.