L’aigua és vida... i festa

Les gralles i els timbals anunciaven l’arribada de l’aigua de Sant Magí a la plaça de la Font, on queien algunes gotes fines de pluja. El cel estava gris, però ningú es va voler perdre un dels moments més icònics de les festes del patró de Tarragona. La gent es va bolcar un any més amb aquest tradicional acte, que permet fer un viatge exprés a un passat on era habitual veure carruatges passejant per la ciutat. «Quanera petita venia sempre amb els meus pares», explicava la Berta. Ahir a la tarda, però, anava acompanyada amb la seva filla: «Ara em toca a mi portar-la a ella i transmetre-li aquest sentiment».

Com elles, moltes famílies van acostar fins a la Part Alta per gaudir d’aquesta celebració. Els víctors i aplaudiments s’anaven intensificant a la plaça a mesura que els carros enramats amb heura i fulls de palmera s’acostaven cap a l’Ajuntament. No podia faltar tampoc l’alfàbrega i el seu característic aroma, que inundava tots els carrers per on passaven. Sobre l’escenari, l’arquebisbe de Tarragona esperava els portants de l’aigua miraculosa per fer l’habitual benedicció. La solemnitat de la pregària va donar pas a la disbauxa de la Cercavila, capitanejada pel Magí de les Timbales.

El seguien els Gegants i els Nanos de la ciutat, així com el Ball de Bastons i els Bastoners de l’Esbart Sant Tecla. La comitiva va enfilar el Cos del Bou i la baixada de la Pescateria, un dels punts on es va acumular més gent. I és que, allà, podies veure com els cavalls que tiraven els carruatges acceleraven el trot per superar el pendent. Després de molts anys, la gent també va poder veure la Carrossa del Sant.

«Sempre arribem amb antelació per no quedar-nos sense lloc», apuntava la Berta, qui remarcava que «és molt important mantenir les tradicions a la ciutat». No només els tarragonins quedaven embadalits, sinó també tots els turistes que es topaven amb aquest espectacle.

La recompensa a un llarg camí

«L’arribada de l’aigua a la plaça de la Font és un dels moments més bonics», assegurava Sergi Baches, coordinador i membre de la junta dels Portants de l’Aigua. «Sentim molta il·lusió i alegria quan veiem les cares d’alegria de la gent que ens ve a rebre», explica. El diumenge, a primeríssima hora, van sortir del santuari de la Brufaganya amb l’aigua miraculosa, direcció Tarragona. El camí va ser tranquil, però es van trobar amb el mateix obstacle de cada any: les altes temperatures. De fet, ahir van haver de sortir a les 6:15 h de Bràfim —tres quarts d’hora abans del que estava previst— i fer més aturades perquè els cavalls i la vuitantena de portants es poguessin refrescar. «Ens anem adaptant a aquest canvi climàtic boig», deia Baches.

Diuen, amb bon criteri, que l’aigua és vida. A Tarragona, també és festa. I així es demostra cada agost amb l’arribada de l’aigua de Sant Magí a la ciutat, que dona pas al dia més gran de les festes del patró, quan es viurà el colofó final a una celebració que desperta passions.