Curar la nostàlgia i crear comunitat

El soroll metàl·lic de diverses boles que reboten amb energia contra bumpers i passadissos, es barreja amb melodies que van des dels riffs d’Iron Maiden fins a la banda sonora d’Iron Man. Un paisatge sonor que només podria acompanyar un espai com aquest, ple de llums i colors i desenes de màquines de pinball que expliquen dècades d’història del joc. Es tracta del local de l’Associació Tarraco Pinball, una entitat que va néixer fa un any amb l’objectiu de promoure, conservar, i sobretot compartir aquesta afició.

Des de llavors, el grup ja compta amb una quarantena de socis. Aquests, juntament amb els participants dels tornejos mensuals organitzats per la mateixa associació, són els únics que tenen accés a aquesta càpsula del temps. «L’adreça del local no és pública. No som un recreatiu on es pot venir i jugar un dia, sinó una comunitat», remarca Esther Montero, presidenta de l’entitat. Es tracta de l’única d’aquestes característiques a la demarcació de Tarragona, fet que reuneix a aficionats d’arreu del territori. «Tenim a gent d’aquí de la ciutat, de Vinarós, de Lleida... i fins i tot un soci de Suècia», apunta Montero.

El grup no es dedica només a jugar, sinó que també rescata màquines en mal estat, que arriben des de bars, salons recreatius o col·leccions privades. «Algunes només necessiten una neteja, però d’altres arriben molt malmeses i demanen una restauració més completa, que pot incloure canviar vidres trencats, repintar panells, o substituir les bombetes per llums LED entre d’altres», indica la presidenta. «Cada dissabte al matí el Carlos, el meu marit, dirigeix un taller de reparació per als socis que volen aprendre», destaca.

Entre les joies de la col·lecció destaquen les màquines més clàssiques, que contrasten amb la tecnologia i estètica dels models més actuals. «La més antiga és del 1962, i la més nova probablement té només quatre o cinc anys», detalla Montero, que guarda dins la seva ment una autèntica enciclopèdia del joc. «Si t’hi fixes veuràs que tots els personatges menys Marty McFly conserven les cares originals dels actors. Això és perquè Michael J.Fox no va cedir els seus drets d’imatge», explica assenyalant una màquina tematitzada amb elements de la pel·lícula Retorn al futur.

Històricament, aquests aparells també han viscut temps difícils. Durant gairebé tres dècades —dels 40 als 70—, el joc va viure en clandestinitat en diverses ciutats estatunidenques, on les màquines confiscades eren sovint destruïdes. «Estaven injustament catalogades com a jocs d’atzar», relata la presidenta.

El primer aniversari de l’associació s’apropa, un fet que celebraran, com no pot ser d’un altra manera, amb un torneig especial els dies 23 i 24 d’agost. Paral·lelament, també s’organitzarà un torneig femení. «Volem animar a les dones a participar. Moltes persones pensen que el pinball és un entreteniment masculí, perquè l’associen amb els bars, però aquí tothom és benvingut, sense importar el gènere, l’edat o el nivell», destaca Montero. La mateixa presidenta no sempre es va veure com a jugadora. 

«Era dolentíssima, me n’anava al Tetris o al Street Fighter», riu. Però una màquina de Guns N’ Roses la va captivar. Anys més tard, quan el seu marit li va preguntar què volia per l’aniversari, va respondre sense dubtar: «La màquina». Avui, la mostra amb orgull al local de l’associació. Com ella, molts socis tenen la seva història personal amb el joc, però tots estan units per un factor comú: la nostàlgia. «Quan veig algú jugant, és com si tornés a ser un nen. I això és molt maco», conclou.