El tarragoní Adrià Guxens, premiat a Locarno Pro amb ‘Lóngquán’, la seva òpera prima

Lóngquán: El manantial del dragón, òpera prima del cineasta tarragoní Adrià Guxens, ha estat reconeguda amb el premi Work in Progress dels Spanish Screenings al Festival de Locarno, dins l’espai Locarno Pro. El guardó, dotat amb 10.000 euros en serveis de postproducció, arriba mentre el film encara està a mig rodatge. Aquest segueix el retorn a la Xina de Junyi Sun, ballarí espanyol d’origen xinès, que després de tres dècades sense visitar el país es retroba amb la seva àvia de 94 anys i s’enfronta a preguntes sobre la seva identitat i el seu passat.

«Per a nosaltres és un orgull i també una sorpresa», explica Guxens. «Era el primer cop que ensenyàvem imatges del projecte a ningú i, amb tan poca cosa, ha generat interès i la gent hi ha connectat. Ens dona molta energia per seguir endavant i posiciona el projecte al mapa del cinema d’autor, que és on volem ser», afegeix. El film, produït per Pausa Dramàtica Films i Charito Films, és una cocreació entre Guxens i Junyi Sun, protagonista del film. «La història ve d’ell i de la seva família, i l’hem desenvolupat junts al llarg dels anys», apunta el director.

El duo ja havia treballat plegat al curtmetratge Un soroll llunyà, que, tot i explicar una història diferent, compartia amb el llargmetratge un mateix objectiu: fer visible una experiència i un col·lectiu poc representat a les pantalles. «Hi ha molta comunitat que no es veu representada amb el cinema, i creiem que la societat és molt diversa avui i que realment no estem veient aquestes històries com a papers protagonistes», explica Guxens. «A la comunitat xinesa, gairebé sempre se li assignen papers estereotipats, és una falta d’imaginació que creiem que podem començar a corregir», assenyala.

Rodada entre la Xina i Espanya, la producció ha comptat amb un equip que parlava cinc idiomes diferents: català, castellà, anglès, mandarí i un dialecte local. «Ha estat dur a nivell lingüístic i cultural, però també molt enriquidor. Ens ha obligat a confiar en la intuïció i fixar-nos en el llenguatge no verbal, i això obre la pel·lícula a altres perspectives».

Entre la ficció i la realitat

Guxens defineix Lóngquán com una proposta arriscada que barreja ficció, documental, realisme i fantasia. «És una pel·lícula basada en una història real. Els actors són la seva família real i rodem al seu poble. Té un vessant molt proper al documental, però també un punt fantàstic per explicar la història de la millor manera possible». 

Tot i això, el cineasta fuig de posar etiquetes: «Realment no m’agraden, perquè sempre faig el que crec que és millor per a la història. Al final, la pel·lícula parla per si sola i la gent decidirà si li agrada o no. Si les posem, és més per qüestions burocràtiques o de mercat, com per presentar-la a festivals», detalla.

El director subratlla també l’oportunitat de reforçar la connexió cinematogràfica entre Espanya i la Xina, «una potència que encara no ha exportat tant la seva cultura com Corea o Japó, però això està canviant». Actualment, l’equip espera la resolució d’una subvenció de l’Institut de l’ICAA. Si és favorable, el rodatge podria reprendre’s a principis de l’any vinent. «El premi ens ajudarà a la postproducció, però primer hem d’acabar de rodar. Som optimistes, creiem que tenim un projecte molt sòlid», conclou Guxens