Arqueologia
L’Amfiteatre continua amagant incògnites
L’Ajuntament de Tarragona va dur a terme prospeccions arqueològiques a la zona per a estudiar el subsol
Aquesta mena de treballs no s’havien fet abans en aquesta zona de l’amfiteatre.
El passat mes de març l’Ajuntament de Tarragona va dur a terme prospeccions arqueològiques a l’entorn de l’escola Miracle, per a estudiar el subsol de la zona. Unes intervencions que mai abans s’havien fet. Passats uns mesos, els resultats obtinguts són diversos.
Les dades obtingudes en els tres àmbits explorats presenten diferències importants, centrades sobretot en l’abast en profunditat. L’àrea de major interès es centra a la Plaça M. Bertran, on s’espera la continuïtat de les restes més orientals de l’Amfiteatre.
Les dades obtingudes en aquesta àrea no ha ofert indicis concloents d’aquesta continuïtat. Tot i i això, cal tenir en compte que l’abast militat del georadar en aquest context, pot no haver estat suficient per la detecció d’aquestes possibles estructures, indiquen des del consistori. Aquesta tècnica no s’havia utilitzat abans en aquest indret.
Per contra, la prospecció en aquest àmbit ha permès refermar la detecció d’una estructura lineal de prop de 34 metres de longitud, que podria respondre a un mur de contenció o be alguna altra estructura constructiva. Aquest element s’havia descrit en una prospecció de menor resolució i extensió l’any 2007.
Els tècnics remarquen que l’extrem oest del possible mur 8 coincideix amb el límit teòric de l’el·lipse de l’Amfiteatre. «Els estudis han permès concloure que l’extrem oest del possible mur coincideix amb el límit teòric de l’el·lipse del monument amb la seva geometria coneguda», explica Joan Menchón, arqueòleg municipal.
Abocament de terres
Tot i amb això, son pocs els elements que es podrien relacionar amb l’estructura de l’Amfiteatre. Segons els resultats dels tècnics, s’ha de tenir en compte que la zona adjacent a la Plaça per l’oest mostra una capa de farciments heterogenis que semblen indicar l’abocament de terres almenys en les cotes més superficials.
Dins de l’àrea explorada, s’ha identificat com una regió amb dipòsits heterogenis o nivell d’enderroc, que podria respondre a la continuïtat d’algun tipus d’estructura relacionada amb l’Amfiteatre. «Hi ha una incògnita respecte a les tasques d’enderroc d’un edifici relacionat amb l’Amfiteatre. No es pot descartar que estigués també relacionat amb l’antiga presó», exposa Menchón.
L’Amfiteatre, un dels monuments principals de la ciutat, es va construir al principi del segle II dC i va ser objecte de reformes l’any 221, com indica la inscripció de 140 m, la més llarga de l’Imperi, que coronava el pòdium.