Tradició
Sant Magí, de la cova als altars
La llegenda del patró de Tarragona el situa tres dècades d’ermità fins que el prefecte Dacià el va fer detenir i matar
Imatge del retaule de Sant Magí a la capella del Portal del Carro.
La tradició relata que Sant Magí va ser un ermità del segle III, nascut a Tarragona (altres tradicions situen el seu naixement al centre de França, a la Borgonya), que va ser martiritzat pels romans a començament del segle IV. La seva història se centra en una cova al nord de la Brufaganya (al terme de Pontils, prop de Bellprat), on va fer vida d’ermità durant trenta anys.
La vida tranquil·la de Magí, però, es va acabar en arribar el prefecte Dacià a Tarragona, donat que aquest va iniciar la persecució dels cristians, d’acord amb l’edicte de l’emperador Maximià.
Dacià, veient que les prèdiques i miracles de Magí convertien molta gent al cristianisme, ordenà anar-lo a buscar amb l’objectiu de fer-lo renegar del cristianisme. Tot i això, en no aconseguir-ho el va fer empresonar. La llegenda miraculosa de Magí va ser relatada així pel folklorista Aureli Capmany a principi del segle XX:
«Déu volgué castigar al causant d’aquest procedir contra el seu servent i va fer que el dimoni es possessionés del cos de la seva filla. Com fos que tots els remeis que li aplicaven no guarien el seu mal i fins el dimoni deia que no l’abandonaria si Magí no ho manava, varen treure’l de la presó i el feren comparèixer a presència de la malalta, la qual guarí tot seguit. Ella agraïda, demanà al seu pare que deixés Magí en llibertat, però en contra de tal demanda el feu tancar en altra presó més dura que la primera, on romangué fins que varen aparèixer uns àngels que obriren les portes i trencaren les cadenes que li havien posat. Magí, quan es veié lliure, s’escapà de Tarragona, i sortí pel portal de la muralla anomenat del Carro, i tornà a la seva cova».
«En saber que havia fugit, sortiren a buscar-lo amb l’ordre que allà on el trobessin fos degollat. I succeí que els que sortien de Tarragona per aquell mateix portal on Magí havia passat, es tornaven cecs o morien, i els que passaren per altres portals pogueren arribar a la cova. El tragueren d’allí arrossegant-lo i pegant-li amb tanta de crueltat, que li rajava sang de tot el seu cos. Trobant-se els que el martiritzaven cansats i assedegats, li demanaren aigua, i li prometeren que si els en proporcionava el deixarien en llibertat; i llavors el pietós Magí, oblidant les injúries rebudes, pegà tres cops amb son gaiato a la roca viva i feu sortir tres fonts que rajaven una aigua dolça i agradable».
«Els perseguidors es feren passar la set i quedaren adormits, mentre que Magí se’n tornava altra vegada a la cova a continuar les seves oracions. En despertar-se, veient que el sant havia marxat, tornaren a la cova a agafar-lo i el varen matar. Recordant que aquella aigua era tan bona, tothom anava a beure d’aquella font, però trobaren que llavors s’havia tornat desagradable i fins inútil per a cuinar i netejar; si bé conservava la virtut que qui en bevia guaria de malalties si en fer-ho invocava la protecció del màrtir de la Brufaganya».
La mort de Magí se situa entre l’any 296 i el 306. Després de ser canonitzat es va convertir en el patró de la ciutat de Tarragona i al lloc on s’havia produït el martiri s’hi va aixecar el Santuari de Sant Magí de Brufaganya.