Una capella més enllà de la fe i de la llegenda de Sant Magí

L’eix central de la Festa Major de Sant Magí és l’aigua, però més enllà d’aquest element, la celebració té un espai que vertebra i que és l’epicentre de tota la tradició al voltant del patró de Tarragona. Es tracta de la capella de Sant Magí, un petit espai de culte ubicat a la Part Alta, al final del carrer del Portal del Carro, construïda dins de la muralla romana i que ocupa l’espai d’una antiga porta d’entrada a la ciutat coneguda, precisament, com el Portal del Carro. 

Els tarragonins i tarragonines de més edat saben perfectament quina és la història d’aquest espai i el mite que l’envolta, però és molt probable també que molts altres el desconeguin. Segons la tradició cristiana, a mig camí entre la fe i la llegenda, la capella es va construir en aquest lloc perquè Sant Magí, després d’alliberar-se de les seves cadenes i obertes les portes de la presó gràcies a la intervenció divina, va poder escapar i sortir de la ciutat per aquest portal del Carro, des d’on es va dirigir a la seva cova de la Brufaganya.

Això converteix la capella del Portal del Carro en un espai únic i històric per a Tarragona, que la té considerada bé cultural d’interès local. A més, la façana nord de la capella és el parament exterior de la muralla romana, on es conserva encara l’arcada exterior del portal del Carro, mentre que la façana interior de la muralla es pot observar tant des de dins de la capella com en el pati que hi ha al costat.

L’amplada de la capella ocupa l’amplada del que abans era la muralla romana i actualment té forma rectangular, seguint la línia murallada. La primitiva capella seria probablement quadrada, en l’espai estricte del portal medieval, i d’aquesta encara se’n conserva una pintura del segle XVII, amb la imatge de Sant Magí, però al segle XVIII la capella va ser sensiblement ampliada, de manera que es va haver de desmuntar part de la muralla romana i medieval. L’altar de la capella de Sant Magí va ser beneït el 23 de febrer del 1778 i el dia 24 s’hi va celebrar la primera missa. Un any després es va projectar la seva ampliació. El mestre d’obres, Jordi Miralles, va construir un portal i ocupà part d’un pati immediat a la muralla.

El 1813, durant el setge dels francesos, es col·locà una mina a la torre de Sant Magí causant greus danys a la capella. Precisament, per afegir misticisme a l’espai, la devoció popular hi suma el fet que el 18 d’agost del 1813, amb la retirada napoleònica i la voladura de la ciutat, restà intacte el sector de Sant Magí.

Últimes modificacions

La façana actual respon al disseny de Francesc Barba i Masip i segurament es finalitzà el 1857. Consta d’una porta i una obertura amb forma de mitja taronja amb el clar propòsit d’il·luminar l’interior. La cornisa i l’acabament és d’època posterior. A més, en el tractament del parament s’aprecia que és una obra aixecada en diverses fases. Sobre la porta hi ha un emblema que fa referència Sant Magí.

En aquesta última modificació arquitectònica es van afegir unes pilastres de pedra a l’interior on descansen una sèrie d’arcs que compartimenten l’espai en dues naus. El mur exterior quedà intacte, tot i que es van obrir dues finestres per a augmentar la il·luminació natural de l’església, on només entra la llum per l’antiga portalada de l’exterior de la muralla.