Usuaris denuncien la «degradació» dels pipicans de Tarragona

Incivisme i deixadesa. Amb aquestes paraules descriuen alguns usuaris habituals els pipicans de Tarragona. Actualment, la ciutat disposa de 13 espais habilitats per a aquest ús, però molts propietaris de gossos no acaben d’estar satisfets amb el seu estat. Tot i que des de l’Ajuntament s’assegura que aquests recintes «es netegen i revisen diàriament, igual que qualsevol altre carrer o parc de la ciutat», les queixes persisteixen.

«Intento mantenir l’espai net, però la realitat és insalubre. Els forats que fan els gossos no es controlen i poden provocar caigudes, les portes estan en molt mal estat, i la font d’aigua sovint s’espatlla i es passa setmanes sense funcionar», explica Cristina Silva, que freqüenta el pipicà del Parc de la Ciutat. Des del consistori, però, es defensa que «quan es rep una queixa o un avís concret, s’hi actua puntualment per fer reparacions».

Silva també denuncia la manca de responsabilitat d’alguns usuaris, afirmant que «molts deixen els gossos fer el que volen i no recullen les femtes». «L’espai es degrada molt ràpidament», assegura. En canvi, té una opinió més positiva del pipicà del Parc del Francolí. «Està molt bé i hi ha bon ambient, la gent és molt respectuosa. És un dels millors de la ciutat, i el parc d’Agility és molt ‘xulo’», apunta.

Espais insegurs

Així i tot, també té algunes crítiques. «Més d’un cop la porta no tanca i hi entren nens a jugar, cosa que pot ser perillosa, perquè no és un parc infantil», assenyala. De fet, recorda un incident recent. «Una vegada va entrar una nena amb autisme al recinte. Va tocar un dels nostres gossos i, tot i que la vam avisar, la va mossegar», relata.

L’Emilio Soriano, que també fa ús habitual del pipicà del Parc de la Ciutat amb les seves gosses, creu que els principals culpables d’aquesta degradació són els mateixos usuaris. «És molt fàcil assenyalar a altres, però aquí els responsables dels gossos són els seus propietaris. Si l’animal fa un forat, és l’amo qui hauria de tapar-lo i si fa les seves necessitats, és l’amo que hauria de recollir-les. El que no es pot fer és arribar aquí, seure el banc amb el mòbil i deixar que el gos faci el que vulgui. Després es queixen si hi ha baralles o algú ensopega en un clot», comenta.

Al Serrallo, la Laura Piñol opina que el pipicà situat al costat de la piscina municipal és massa petit. «Amb tres gossos, ja no hi cap ningú més. I només hi ha una porta, si per exemple un gos agressiu t’ataca a tu o a la teva mascota, no tens sortida ràpida», afirma. «Entenc que potser l’espai a la zona és limitat, però trobo que es podria ampliar una mica per permetre més aforament», conclou.