Rercerca
Les persones no entenen igual les paraules que transmeten emocions, segons un estudi de la URV
El treball revela que la personalitat, l’edat i el gènere influeixen en la manera com processem paraules amb càrrega emocional
Les paraules que tenen connotacions positives es reconeixen més ràpidament.
La personalitat, l'edat i el gènere influeixen en la manera en què les persones entenen les paraules que transmeten emocions, com la por, la tristesa, el fàstic, l'alegria o la ira, segons un estudi de las universitats Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i Complutense i Nebrija de Madrid.
L'estudi es basa en un mètode anomenat «Tasca de decisió lèxica», mitjançant el qual més de 900 participants havien de decidir ràpidament si una cadena de lletres era una paraula real o no. Els investigadors van analitzar 7.500 paraules en castellà, moltes de les quals tenien connotacions emocionals molt definides.
Els resultats van mostrar un efecte general de l'anomenada «valència emocional», que descriu el valor afectiu d'una paraula: les que tenen connotacions positives (amor) es reconeixen més ràpidament que les emocionalment neutres (tecla), al contrari que les negatives (pena).
Tot i així, segons els investigadors, l'efecte de l'activació, és a dir, la intensitat amb què una paraula genera excitació o alerta va matisar aquesta relació: les paraules negatives amb alta activació com assassinar es reconeixien més de pressa que les negatives amb baixa activació, com avorriment, mentre que, en el cas de les paraules positives, una activació alta (eufòria) podia arribar a dificultar el processament respecte a les de baixa activació (dormir).
La principal conclusió a què van arribar els autors de l'estudi és que no totes les persones processen igual les paraules carregades d'emoció. Per exemple, els homes van reconèixer més ràpidament que les dones els vocables associats a la por.
La tristesa també va mostrar un efecte diferencial: en homes, paraules com desamor o depressió costaven més de processar, mentre que en les dones no es va observar aquesta dificultat.
Pel que fa al fàstic, les persones amb nivells baixos d'amabilitat, és a dir, menys inclinades a cooperar i empatitzar; aquelles amb nivells baixos d'obertura a l'experiència i amb alts nivells de responsabilitat mostraven una inhibició més gran: paraules com vomitar o pus trigaven més a ser reconegudes.
L'alegria, en canvi, va presentar un patró complex. Les paraules associades amb aquesta emoció, com ara festa, facilitaven el processament en dones i persones joves, però mostraven més dificultat en el seu reconeixement per part d'homes i persones grans.