Cultura
«Ensenyem una Àfrica que no surt al telenotícies»
El Festival Itinerant de Cinemes Africans arriba a Tarragona de nou aquest estiu
‘Banel i Adama’ de la cineasta Ramata-Toulaye Sy es projectarà el pròxim 30 de juliol a la nit.
Tarragona compta aquest estiu amb diferents propostes culturals per a tots els gustos. I aquestes setmanes en suma una més: el Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC). «Busquem posar el focus en projectes i obres d’art que venen del sud. No deixa de ser un festival de cinema. L’excusa és que hi sigui el cognom Àfrica. Al final, totes les pel·lícules que programem t’interpel·len perquè parlen de temes universals», explica Sebastián Ruiz-Cabrera, coordinador del festival.
La seva proposta és força única, ja que a casa nostra es programa molt poc cinema africà. «Hi ha una part de desconeixement de les cinematografies africanes. I una part de por del programador o del propietari d’un cinema que no sap si la gent respondrà», considera Ruiz-Cabrera. El festival també busca trencar amb l’afropesimisme. «Per desconeixement, i per la visió que es té socialment del continent, es pensa que la pel·lícula parlarà d’una zona selvàtica, de guerra, pobresa i destrucció. I tot el contrari. Ensenyem una Àfrica que no surt al telenotícies», exposa Marta Lima, una de les programadores del festival.
Els impulsors del certamen visiten recurrentment l’Àfrica per a buscar aquests films, ja que alguns són de difícil accés des d’Europa. «Anem a una font bàsica que és el Fespaco, el Festival Pan-Africà de Cinema de Burkina Faso. Allí sempre hi ha propostes molt interessants, ja que les mostres estan enfocades i pensades pel públic d’allí, no l’europeu», defensa Lima. Tot i això, els programadors també es fixen en les poques pel·lícules africanes que arriben als grans festivals, com Cannes o la Berlinale.
«Cada any se’n programen dues o tres. I potser ens agraden o no. Això també va a les motxilles del programador, a la teva visió i què vols que el públic de Tarragona vegi», diu Ruiz-Cabrera. Més enllà, el festival gira entorn quatre eixos transversals. El feminisme, la migració, l’emergència climàtica i el colonialisme. «Tenim un deute pendent amb el nostre passat colonial que no s’està treballant a nivell institucional. No se’n parla», afegeix el coordinador. La voluntat és tocar i parlar de tots aquests temes amb pel·lícules que no han de ser obligatòriament documentals o més serioses. «Poden ser comèdies. La ficció ajuda molt a reflexionar sobre aquestes qüestions», afirma Lima.
El FICAC fa les seves projeccions aquest estiu a l’Espai Jove la Palmera, els dimecres a les 21.30 hores, fins el 6 d’agost.
Madagascar i Senegal
«Portem una ficció feta a Madagascar, que parla molt sobre l’activisme. I també portem mirades molt joves sobre la migració i l’emergència climàtica. Al Senegal cada cop surten més directors i molt bons», referma Lima. L’últim dia es projectaran tres curtmetratges diferents. «Cada projecció a cada municipi és diferent. I després sempre sorgeixen col·loquis molt enriquidors. Recordo que van ser molt interessants els de Tarragona l’any passat. També ens sembla útil apropar aquestes pel·lícules en aquelles localitats amb més presència de comunitats africanes», explica Ruiz-Cabrera. El públic també podrà votar i escollir la guanyadora del certamen.