Les obres del Fòrum de la Colònia revelen noves troballes durant les excavacions arqueològiques

Les obres del Fòrum de la Colònia de Tàrraco han revelat noves troballes durant la fase d'excavacions arqueològiques. Els investigadors han trobat una cisterna, sitges i objectes quotidians com àmfores o monedes a les cases properes al Temple Capitolí del conjunt monumental, que un cop s'analitzin amb detall permetran conèixer amb precisió de quina època eren. Les primeres estimacions apunten entre el període tardorepublicà i l'arribada de l'emperador August a la ciutat. 

Les troballes han fet que les excavacions, que es duen a terme des de l'abril dins del projecte de millora de museïtzació del Fòrum i de la urbanització de l'entorn, s'allarguin una mica més del previst. Així, s'espera que el monument pugui reobrir a principis del 2026.

Els elements que s'han anat trobant «estan ajudant» a descobrir el que realment busquen els arqueòlegs: «informació per poder datar i entendre què passava abans del Fòrum de la Colònia i del Temple Capitolí», ha indicat Jordi Romera, un dels arquitectes encarregats de la direcció de l'obra. Els investigadors han destacat que el que es conserva d'aquest temple és la façana posterior, però que gràcies a aquestes restes s'ha pogut determinar que tenia exactament les mateixes dimensions que el Temple de Júpiter Capitolí de Roma. En aquesta zona també han aparegut les restes d'un carrer, que els investigadors sabien que hi era però que fins ara no s'havia pogut veure perquè es trobava en una cota inferior. Tot plegat gràcies a que s'ha excavat a una profunditat d'entre quatre i cinc metres.

Pel que fa a les cases, denominades ínsules, a dins d'una hi ha aparegut una cisterna, per emmagatzemar aigua, construïda «de la mateixa manera que es faria ara». Aquesta cisterna posteriorment es va utilitzar com a petit abocador per llençar-hi restes de runa i objectes quotidians. Això ha permès als arqueòlegs obtenir informació de com es vivia en aquella època. En un altre habitatge s'han trobat sitges, que preferentment servirien per guardar gra. Pels investigadors això representaria una evidència que en aquella casa hi viuria una família amb cert poder econòmic o que es dediqués al comerç.

Les excavacions també han deixat al descobert restes del sistema de clavegueram romà, que quedava per sota de la cota del carrer. Amb els treballs que es faran a partir d'ara es pretén que els visitants puguin distingir les diferents capes superposades gràcies a l'ús de graves i elements explicatius.

A banda, entre els objectes trobats hi ha restes d'una àmfora per al transport d'oli, que com a curiositat «té el segell de l'artesà que la va fer» i que s'ha ubicat a l'entorn de Sevilla, ha explicat Josep Francesc Roig, director facultatiu de les excavacions. També s'ha localitzat un petit vaset de ceràmica, d'uns tres centímetres, que serviria per veure vi a xarrups. Així mateix, s'ha rescatat una motllura petita de marbre que s'associa a la decoració de la basílica, paviments amb sanefes o el relleu d'un cavall dibuixat en una pedra.

Importància històrica

El Fòrum de la Colònia va ser el centre neuràlgic de Tàrraco. Allí hi van confluir, a banda dels carrers principals de la ciutat fora muralla, cases, tavernes i edificis administratius, com la gran basílica de tres naus -que servia tant per intercanvis comercials com per impartir justícia- o el Temple Capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. Les excavacions també han revelat l'existència d'un erari, compta amb dipòsits soterrats on se suposa que s'emmagatzemava el tresor públic.

Els edificis envoltaven una gran plaça que fins ara ha passat molt desapercebuda perquè quedava partida per l'actual carrer Soler. Amb les obres recuperarà part del seu esplendor, ja que s'instal·larà una plataforma elevada per sobre el carrer que farà que els visitants puguin caminar-hi i alhora contemplar alguns dels paviments romans que es conserven.

El Fòrum compta amb diversos estudis fets anteriorment. El primer va ser l'excavació duta a terme l'any 1925 per Joan Serra i Vilaró. Des d'aleshores i fins ara no s'havia tornat a excavar tot l'espai en la seva extensió. Posteriorment, als anys 60, es va fer la museïtzació, a càrrec de l'arquitecte Ferrant; i posteriorment, als anys 90, els estudis de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalats per l'historiador i arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo.

Si bé s'ha excavat el conjunt patrimonial quasi en la seva totalitat, a la zona del Temple Capitolí «és possible que es deixi una petita zona com a reserva arqueològica» perquè, en el futur i amb la millora de la tècnica, es puguin fer noves investigacions, ha concretat Roig. Quan acabin les excavacions s'acceleraran les tasques d'adequació del monument per tal que pugui tornar a acollir visites a principis del 2026. Així, l'accés passarà a ser pel carrer Cardenal Cervantes i el recorregut finalitzarà a la zona de la basílica. Paral·lelament, i adjunt al monument, es farà un petit parc infantil. Els treballs tenen un pressupost de 3,5 milions d'euros, finançats principalment amb fons Next Generation.