Director de la Banda Unió Musical de Tarragona
Música
Jordi Masip: «Zimmer i Williams són tan bons perquè dominen totes les tècniques compositives»
Masip és el director de la Banda Unió Musical de Tarragona, que divendres oferirà el concert ‘Una nit de cinema amb la BUMT’
Jordi Masip en una imatge recent.
Què trobarem en aquesta nit de cine que teniu preparada?
«És un homenatge a dos grans compositors de música de pel·lícules: Hans Zimmer i John Williams. Hem escollit les seves millors bandes sonores o les que nosaltres considerem que són millors. També has de pensar que, normalment, les bandes sonores són per a orquestres simfòniques, així que hem triat aquelles que poden ser arranjades per a una banda».
Hi haurà projeccions, també?
«Sí, nosaltres volíem complementar el concert amb imatges, que és una cosa que es fa sovint. Però en el nostre cas ho farem una mica diferent, perquè comptem amb la col·laboració de Jorge Pérez de la Torre, que és un actor de Tarragona especialista en doblatge, que ens ha fet un guió específic per al concert. D’aquesta manera, a mesura que vagin avançant les pel·lícules, anirem explicant el concert, què és la BUMT, la trajectòria i els premis de cada compositor… Volíem que la banda fos protagonista, perquè en aquest tipus de concerts passa sovint que el públic focalitza només en les imatges».
Zimmer i Williams són autors de bandes sonores de pel·lícules com Pirates del Carib, Gladiator, Indiana Jones o Star Wars. Per què són tan bons?
«Primer, perquè són uns músics extraordinaris. I també uns grans compositors, que dominen totes les tècniques compositives. També és cert que avui dia la música de les grans produccions està interpretada per orquestres simfòniques, fet que aporta una riquesa de timbres i colors molt important. Però ells dos han sabut adaptar-se molt bé a l’esperit de les pel·lícules i han sabut complementar allò que el director volia explicar, i per això la seva música ha perdurat en la història. Però, insisteixo, la base de la seva qualitat és que són uns grans compositors».
Aquest concert deu ser una mica com el joc de les pel·lícules, amb les primeres notes el públic de seguida deu endevinar la pel·li.
«Sí, perquè la majoria de peces estan a l’inconscient col·lectiu i són obres que més o menys tothom és capaç d’identificar amb les primeres notes. Però moltes vegades ens quedem amb el tema principal, i no parem atenció als temes dels personatges o dels diferents moments de la pel·lícula, i per això concerts com aquest són molt interessants».
Les bandes sonores que em venen al cap són de superproduccions. Però hi ha pel·lícules petites que també en tenen de bones.
«I tant, tenim compositors molt bons que fan música molt ben feta. A casa nostra, per exemple, Carles Casas i Albert Guinovart, compositor de la música de les sèries catalanes més conegudes».
El concert de divendres el plantegeu com una batalla: Zimmer vs Williams. Si haguessis d’escollir bàndol, quin triaries?
«Jo soc més de Williams. He tocat música de tots dos, però com que soc trombonista, penso que Williams explota molt bé els instruments de metall, a un nivell molt alt. M’agraden tots dos, clar, però per a mi, Williams té alguna cosa especial».