Pastisseries tradicionals contra fleques industrials

Si bé fa anys l’arribada d’una gran franquícia es convertia en la nova atracció de la ciutat, ara ja cap tarragoní se sorprèn quan un local que recentment ha quedat buit, reobre uns mesos després amb portes transparents i una gran zona de taules i cadires que aviat s’omple de joves amb portàtils, atrets per l’ample espai i el wifi gratuït. Les cadenes de fleques i cafeteries són, sense dubte, el darrer ‘boom’ comercial de la ciutat. Només cal fer un tomb per la Rambla Nova, on aquest tipus d’establiments semblen multiplicar-se.

Molts d’aquests comerços ja no són únicament llocs on prendre un cafè i fer petar la xarrada, sinó que a locals com el 365, estrenat recentment a la ciutat, fa poc més d’una setmana es promocionaven, fins i tot, coques de Sant Joan. Fa un parell de mesos, tampoc era estrany veure ‘packs’ de la Mona, amb figures de xocolata i els tradicionals pastissos decorats amb plomes. 

«Tot el que poden vendre ho venen. Brioixeria, braços de gitano, pastissos de nata, trufa..., ells sempre tenen el congelador ple. Potser fa un mes que el tenen, però sempre ‘robaran’ alguna venda», comenta Marc Margalef, propietari de la pastisseria Montserrat. Tot i que té clar que els seus clients no renunciaran a la qualitat dels seus productes, admet que part de la població sí que es deixa seduir pels preus inferiors. «És clar que ens afecta, és inevitable», afirma.

«Ara qualsevol és pastisser», lamenta Josep González, propietari de la pastisseria Conde i president del gremi de Pastissers de Tarragona. «Sembla que estem sent envaïts sense control per aquest tipus de negoci, i això ens provoca molta tristor. Mon pare em va avisar d’això fa molts anys.

Em deia ‘En un futur tot es farà des d’un despatx, tocant quatre botons’, i sembla que tenia raó», relata. «Fer un croissant, per exemple, és com vestir un nen, cada plec s’ha de fer amb una cura que la indústria no podrà replicar mai», explica. «Evidentment, aquests comerços ens perjudiquen, però tot el que puja baixa» afirma.

Des de Cal Jan, en canvi, no creuen que aquesta nova tendència els afecti, almenys no a nivell comercial. «Danya, més que res, la percepció de la gent i desmereixen el producte, però nosaltres no els considerem competència, perquè tenim un públic diferent», apunta Magí Rovira, propietari de la pastisseria. «Els nostres productes són de qualitat i, per tant, seran més cars. Cadascú ja valorarà si els val la pena o no. Nosaltres som fidels als nostres clients i ells ho són amb nosaltres», assegura. 

A la Velvet, l’estratègia també és diferenciar-se d’aquestes cadenes. «Les pastisseries i les fleques han sigut coses diferents des de l’època romana, però els darrers anys s’ha corromput una mica aquesta separació. Nosaltres fa un any que hem deixat de servir cafè, i ara ja no competim amb aquestes grans empreses», assenyala el propietari, Marc García. «Tu pots comprar un pastís en una fleca, de la mateixa manera que pots comprar un collar a una botiga de ‘fast fashion’, però no esperis més que bijuteria», compara.

Sigui com sigui, tots els professionals tenen una cosa clara: aquesta no és una lluita justa. «Va més enllà d’industrial contra artesanal, parlem de grans negocis contra petites empreses», explica el president del gremi. I és que, assegura, dins el sector es viu un «desànim generalitzat», provocat per problemàtiques compartides amb altres autònoms, com «l’excés d’impostos, burocràcia, i la manca de relleu generacional». «Molts passem més temps al despatx que fent el que estimem», lamenta González.