Vicepresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona
Entrevista
Jaume Sans: «Cada dia que podem, sortim a pescar amb moltes ganes, però ara mateix no sabem fins quan ho podrem fer»
El vicepresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona és el pregoner de les Festes de Sant Pere del Serrallo i assegura que la incertesa que genera la UE és el pitjor enemic del sector
Jaume Sans, a l’entrada del Serrallo, serà el pregoner de les festes del seu barri de tota la vida.
Jaume Sans té 46 anys i és vicepresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona. Per estrany que pugui semblar ell és un dels pescadors més joves originaris del Serrallo que encara surten a la mar i ho fa com a hereu d’una tradició que li ve de família, però a la qual veu un futur molt incert.
El seu és un exemple de pescador del Serrallo de tota la vida.
«Sí, porto tota la vida fent aquesta feina i m’agradaria poder-la continuar fent. El meu avi era pescador, com ja ho era el seu avi… La meva família s’ha dedicat sempre a la pesca i si la meva barca es diu Joan i Maria és pels meus avis. Conservo el seu vaixell per un tema sentimental, però ara mateix tampoc tindria cap altra opció».
La veritat és que el sector no està tenint un any gaire bo. Va començar amb la prohibició de pescar gamba abans de Nadal i…
«…I no ha parat! Ens limiten els quilos de gamba per fer que es recuperi i es recupera, però ens la limiten igual. Després ens surten amb pescar només 27 dies anuals en l’arrossegament i, mentrestant, la pesca d’encerclament i el peix blau pràcticament desapareix mentre es protegeix la tonyina, que ara és per tot arreu, però també està limitada per pescar. Al final no hi haurà ni tonyina, ni peix blau ni peix de cap mena que sigui d’aquí».
Certament, no s’estenen gaire les campanyes per fomentar l’economia blava i el consum de peix de Km0 per part de la UE si es contraposen amb les directrius de pesca.
«No les entenem nosaltres i no les entén ningú. Els experts en alimentació volen que mengem peix fresc del dia, però nosaltres no el podrem pescar, de manera que suposo que el voldran portar de fora, o sigui que ja no serà ni Km0 ni fresc. Quan arribi aquest punt penso que el comprador no s’ho empassarà, però els pescadors ja haurem desaparegut. A banda, ens van prometre reduir la burocràcia i la paperassa, però no han canviat absolutament res. Tot són bastonades, com sempre».
El que sí que ha canviat és que cada vegada sou menys pescadors.
«Ara mateix quedem 22 barques a Tarragona. És una mínima part de les que teníem fa uns anys. Ara fa poc se’n va vendre una altra, que va anar a Andalusia. La majoria van cap allà. No sé si és que allà hi ha menys problemes, però la majoria de les barques que es venen van cap a Andalusia. Queda clar que ningú d’aquí comprarà una barca, perquè ningú sap quin futur ens espera».
Ara mateix, la incertesa sembla que és el pitjor enemic del sector.
«Doncs sí. Sortim a treballar cada dia que podem amb moltes ganes, perquè el nostre entorn és la mar i és on ens sentim nosaltres mateixos, però mai no sabem si ens sortirà a compte i, ara, a més, no sabem fins quan ho podrem fer. No sabem quants dies, ni quant de peix ni si l’any vinent ens diran que prou»
D’aquí a pocs dies acabareu la veda de dos mesos que cada de l’arrossegament. Sou optimistes per la tornada?
«La veda la volem i és necessària, fa molts anys que la fem i és positiva per la mar. El peix es recupera i va bé pels ecosistemes. De fet, sempre hem fet tot el que ens han manat. Ens van demanar veda, i vam fer veda; ens van demanar xarxes més espesses, i vam canviar les xarxes; ens han demanat caixes reciclables d’economia circular de clofolla d’arròs, i canviarem les caixes… Nosaltres fem tot el que ens demanen, però que ens deixin fer alguna cosa a nosaltres. Que ens deixin treballar!».
Parlem d’una cosa més agradable, com són les festes de Sant Pere. Perquè el barri sempre va a una i, quan arriba Sant Pere, ho celebra a una.
«Doncs sí. La Confraria de Pescadors és gairebé com un ajuntament per al barri. Sempre hi ha hagut una gran comunió amb el barri i, encara que la pesca no acabi d’anar com ha d’anar, sempre s’ha de fer barri. Aquest divendres, per començar amb força, farem un esmorzar a base de sardina i amanida i després també participarem directament en les revetlles i als sopars a la fresca».