Francesc Bobé: «No vull diners, vull que ningú passi pel que he passat. He patit un greuge territorial»

Vostè va patir un ictus de matinada a Tarragona el 2018. Com va anar?

«Jo vaig tenir un ictus a dos quarts de quatre del matí. Em vaig mig despertar a terra, al costat del llit. No sé ni com vaig passar del llit a terra. Ja no podia moure el costat dret. Ni el braç ni la cama. I no podia parlar. Em van portar a l’Hospital Joan XXIII. Em van fer proves i necessitava la trombectomia mecànica».

Com estava el cervell en aquell moment?

«El meu cervell estava al 100% viable. I em van haver de portar a l’Hospital de Bellvitge. I quan vaig arribar, el meu cervell estava al 65%».

Havia perdut un 35% en el trajecte.

«L’ictus em va afectar l’artèria mitja del cervell, la més gran. Precisament, quan afecta les artèries més grans és quan és més necessària la trombectomia».

La intervenció va anar bé? Quants dies va estar en observació?

«Va anar bé i vaig estar dotze dies a l’hospital. Em van dir que al cap de tres mesos estaria bé. I al cap de tres mesos era un ‘Pato Donald’. Vaig perdre la capacitat de parlar i escriure».

Va rebre alguna explicació per part del Departament?

«No. Per sort, vaig sortir podent caminar. I ara porto set anys fent sessions de logopeda i he pogut tornar a parlar. M’he gastat uns 50.000 euros».

No ha rebut cap ajut públic?

«No. Hi ha molt poca cosa. M’ha costat molt tornar a parlar i a escriure. I tinc la sort de tenir una família que ho enten i que s’ho pot permetre».

Ha intentat parlar amb Salut?

«Sí. I em diuen que ja hi ha la trombòlisis. Aquest tractament ja estava quan jo era metge resident a l’Hospital Joan XXIII, fa més de 30 anys. Jo estava a Urgències i quan una persona patia un ictus li deies a la família: ‘Ho sento, es quedarà així’. És el que hi ha. A nivell d’artèries grans, és molt poc efectiu aquest tractament. Té molts efectes secundaris».

Canvi de vida

Vostè ja no va poder tornar a treballar. Quina sensació li queda després de tot plegat?

«El sentiment no és de ràbia ni d’impotència. És de seguir lluitant. En comptes de pagar-me una pensió perquè no puc treballar, podria instal·lar-se un servei de trombectomia tots els dies i a totes hores. I fer les coses bé».

S’ha plantejat denunciar Salut per tots aquests prejudicis?

«No, mai. Jo no vull els diners. Vull que ningú visqui ni passi pel que he passat. Com a metge de família i enamorat de la sanitat pública lluito per això. Jo he tingut sort. Quan els pacients d’ictus arriben a Bellvitge amb el 40% o més del cervell afectat, ja no els hi fan la intervenció».

D’on ha tret aquesta informació?

«M’ho han reconegut els seus professionals. També a vegades les persones moren pel camí. A Barcelona la trombectomia està disponible les 24 hores del dia els set dies de l’any des de fa més de deu anys. Hem de denunciar aquest greuge territorial».

Per què creu que Salut no posa remei a aquesta situació?

«Fa molts anys, potser 30, quan hi havia un infart de cor a Tarragona, les unitats encarregades només treballaven de 08 hores del matí a 15 hores de la tarda. De fet, és el mateix que una trombectomia perquè és ficar un catèter en una artèria. Fins que va tenir un infart un farmacèutic important aquí. Com era fora d’horari, el van haver de derivar i es va morir pel camí. A partir d’aleshores, ho van fer. I crec que amb l’ictus passarà el mateix».

Que fins que no mori algú important o famós no s’obrirà la unitat 24/7?

«Sí. Jo no soc important. No els afecta als polítics. Però haurien de saber que sempre que venen aquí, a inaugurar qualsevol cosa, els hi podria passar el mateix. Ara ve l’estiu, ve gent d’arreu del món. A qui també els hi pot passar. I han passat tots els dies de Sant Joan. Quatre dies. Només haurà funcionat 12 hores de 96».

Continuar lluitant

Creu que potser manquen professionals per a aquestes unitats?

«Diuen que sí però no m’ho crec. A Barcelona no en falten. Jo crec que si tu fas un contracte com Déu mana, pagant bé les guàrdies, hi haurà professionals per a fer la feina».

Per acabar, quin és el seu missatge a la ciutadania tarragonina?

«Que s’ha de continuar lluitant per tenir el mateix tractament que els altres ciutadans catalans. A Girona ho tenen. Sempre ens van per davant. Es tracta d’evitar seqüeles importants. D’evitar morts».

Tarragona no s’organitza suficient per reclamar-ho?

«Totalment. Patim un gran greuge només per viure aquí. És molt greu, però confio que se solucionarà».