Entre farandoles i romanços a l’Auditori

Amb l’escenari a les fosques i una veu en off que emergia del silenci, fent callar el murmuri expectant del públic, la sarsuela va tornar ahir diumenge a Tarragona. Un bri de llum, de la Coral Nova Unió de Vila-seca, va relatar l’amor d’una parella jove separada per la guerra i reunida a força de records, cançons i una emoció que va anar creixent fins fondre’s en un retrobament lluminós.

La funció, dirigida musicalment per David Molina i amb dramatúrgia de Joan Maria Vidal, va començar amb una imatge carregada de simbolisme: el cor entrant lentament amb fanalets i maletes, trencant la foscor amb una desfilada silenciosa. Aquell primer gest —l’entrada col·lectiva, gairebé ritual— marcava el to d’un muntatge construït amb fragments lírics de sarsuela i una posada en escena que fugia dels formats corals convencionals.

El relat escènic s’articulava a través de la història d’una jove parella separada per un conflicte que fa marxar el noi del poble. Ella, desconsolada, es queda sola entre les veus dels veïns i el record d’allò que s’ha trencat. Els textos parlats, en català, es combinaven amb peces musicals en castellà que reforçaven les emocions de cada moment. La soprano Paula Nogueira i el baríton Eduard Moreno, que donaven vida als dos protagonistes, van oferir una interpretació sòlida i expressiva, amb una complicitat que va travessar l’escenari i va arribar al públic.

Els més de cinquanta cantaires —amb una presència femenina notablement majoritària— es van repartir l’escenari segons veus i rols dins la dramatúrgia. Vestits amb roba de poble —xalecs, davantals, boines— i acompanyats per cubells, maletes i fanals, van contribuir a crear un ambient rural i familiar. El cor es movia amb fluïdesa, integrant-se a l’acció amb gestos senzills però significatius, i participant activament en el fil narratiu.

Un dels moments més celebrats va ser el número Donde estarán nuestros mozos, en què els bàndols masculí i femení trencaven la seva separació escènica i s’entrecreuaven en un joc de parelles i retrets que va arrencar riures i aplaudiments. Aquest trencament formal va ser una de les apostes del muntatge: abandonar la rigidesa per donar pas a una teatralitat dinàmica, que alternava moments d’intimitat i d’explosió coral.

La música, interpretada per una formació de piano, violí i percussió, va aportar colors i atmosferes a cada escena. En especial, la percussió va fer un treball destacat d’ambientació, recreant sons, ritmes i fins i tot moviments de dansa amb força dramàtica.

El retorn del jove al poble, l’emocionant reencontre amb la seva estimada —«Tu ets la meva llum», es diuen— i la festa final amb danses populars i banderes van marcar un clímax ple d’energia. En l’última escena, amb els cantaires ballant per l’escenari, onejant banderes i llançant-les enlaire com si fossin barrets de graduació, la història es tancava amb un gest de celebració col·lectiva i reconciliació.

Els aplaudiments finals van ser llargs, sentits i eufòrics. El públic, amb una mitjana d’edat similar a la del cor, va rebre l’espectacle amb calidesa i va agrair-ne el to proper, emocional i acurat.

Amb més de cinquanta anys d’història, la Coral Nova Unió manté viva la seva vocació de projecte col·lectiu profundament arrelat a Vila-seca i al Camp de Tarragona. Un bri de llum n’ha estat un bon exemple: un espectacle viu, amb dramatúrgia popular i mirada escènica pròpia, que reafirma la capacitat del territori per generar cultura de base amb sensibilitat, compromís i orgull compartit.