Una truita de patates i una videotrucada de la NASA: l'enginyera tarragonina que vol portar l’'Esperança' a la Lluna

Fa gairebé 56 anys que l’home va trepitjar la Lluna per primera vegada, un moment històric que la NASA té intenció de repetir aviat. Amb la missió Artemisa III, prevista per al 2027, l’agència espacial pretén tornar a deixar empremta al satèl·lit, però no pas brossa. Si bé el concepte de reciclar a la Lluna pot semblar ciència-ficció, és un repte molt real al qual una tarragonina ha sabut donar resposta. Es tracta de l’enginyera de mines María Jesús Puerta Angulo, que fa una setmana va guanyar el concurs de la NASA LunaRecycle Challenge. Ho va fer amb el projecte Esperança, un bessó digital basat en intel·ligència artificial que planteja un sistema circular per gestionar i reutilitzar els residus a la Lluna, convertint-los en materials com metalls, plàstics, combustibles i formigó cel·lular. 

«Soc enginyera de mines, així que el tema dels minerals el domino bastant. A més, el projecte està basat en dades reals de la NASA, recollides durant missions lunars anteriors», apunta. Així i tot, explica, el repte més gran ha estat treballar sobre una simulació. «No és fàcil, perquè no saps si allò que estàs fent després funcionarà, ja que no tens manera d’assegurar-te al 100%», assenyala. Malgrat aquests dubtes, Puerta ha aconseguit que Esperança fos seleccionat entre ni més ni menys que 1.200 propostes procedents d’uns 80 països. És, a més, l’única guanyadora no estatunidenca i de les poques que s’ha presentat en solitari.

L’enginyera sempre ha confiat en el seu projecte, però mai es va plantejar la possibilitat de guanyar. «Vaig conèixer el concurs fa uns vuit mesos quan la NASA va començar a promocionar el programa i em vaig presentar com a repte personal. Volia demostrar als meus fills que la seva mare podia afrontar una prova d’aquestes característiques, especialment treballant sola», assegura. «Sense dubte hi va haver moments de fluixera i pensava ‘Què faig jo aquí un diumenge?’. Per això vaig compartir el procés a les xarxes, així si ho deixava m’havia d’enfrontar a la vergonya d’admetre-ho públicament», diu entre riures.

Victòria sense recompensa

Afortunadament, Puerta no va abandonar, i fa justament una setmana va rebre la notícia més sorprenent de la seva vida mentre feia el sopar. «Estava cuinant una truita de patates quan em van enviar un missatge de la NASA amb l’enllaç a una videotrucada. Em vaig connectar i, de sobte, van anunciar ‘Team Esperança, Tarragona’. Jo em defenso en anglès prou bé, però en aquell moment no entenia res», relata. Després de la trucada, l’enginyera va poder confirmar la seva victòria.

Alhora, però, també va descobrir que els tres milions de dòlars del premi només es concedirien a equips dels Estats Units. «Ni m’havia passat pel cap mirar-ho. Mai no vaig pensar en el premi econòmic perquè no creia que arribaria tan lluny», admet. «La veritat és que jo estic agraïdíssima amb la NASA per l’oportunitat i el reconeixement. El meu únic objectiu era ser admesa i demostrar el meu talent, els diners mai van ser prioritat», assegura. Així i tot, reconeix, sí que troba a faltar els avantatges que haurien arribat amb una quantitat econòmica com aquesta a l’hora de continuar desenvolupant el seu projecte.

Malgrat les dificultats, Puerta està decidida a continuar endavant i presentar-se a la segona fase del concurs, que obrirà inscripcions aquest juliol. En aquesta, els participants hauran de desenvolupar els prototips proposats. «Serà necessari buscar finançament, però tinc la convicció que ho aconseguiré», afirma. «De nou, guanyar no és la meva prioritat, però ja no descarto la possibilitat ¿Per què no? La idea és bona, i ara per fi m’ho estic començant a creure», comenta.

Un projecte ple d’esperança

El nom Esperança no és casual. De fet, no és el primer projecte amb aquest nom que ha creat María Jesús. El primer es dedicava a la detecció precoç del càncer de mama, una malaltia que ella mateixa viu. «Mitjançant també la intel·ligència artificial podria analitzar una fotografia d’una biòpsia i interpretar si conté cèl·lules malignes», explica. Així, quan va presentar aquesta nova proposta, tot i que era molt diferent, va voler mantenir el nom. «Crec que és un bon missatge, sempre s’ha de tenir esperança. Evidentment, a la NASA tant li fa la meva història personal, però per a mi és una part essencial del projecte», conclou.