Ángel Juárez: «La consciència social s’ha anat adormint i hem de rearmar-nos i lluitar si volem continuar avançant en drets»

Els premis Ones Mediterrània arriben enguany a la 31a edició i el lema és ‘31 anys resistint’. Entenc que no és fàcil mantenir uns premis d’àmbit estatal com aquests.

«Costa, i costa una mica, perquè mai no hem estat la corretja de transmissió de res ni de ningú i podem resultar incòmodes. És important que la gent sàpiga que aquests premis, sense pertànyer als grans cercles d’àmbit nacional, són dels més prestigiosos de tot l’Estat. La clau és que els guardonats valoren el fet de ser un fòrum fidel, que es creen sinergies entre ells per tal que puguin fer xarxa, connectar amb gent nova i continuar creixent i, a més, són un acte més de reivindicació».

Una entitat social i mediambientalista encara resulta incòmode?

«Sí, si sempre et mantens coherent amb les teves idees. Pensa que la nostra és una entitat que va néixer del moviment veïnal, no de biòlegs o d’estudiosos del medi ambient, de manera que hem estat una entitat on sempre hem buscat el màxim de participació ciutadana, que ens hem preocupat per l’educació ambiental dels infants i que mai hem tancat la porta a ningú, de manera que això et fa una mica més difícil de controlar des d’alguns sectors».

Els premis d’enguany tornen a tenir un vessant més mediàtic i una part que reconeix molt la tasca socioambiental de base. Com s’escullen els guanyadors?

«Vindria a ser una mica el que et deia abans. Som una entitat molt democràtica i les propostes dels premis arriben de tots els nostres col·laboradors, com RNE, l’agència EFE o la UICN. Cada vegada decideixo menys coses jo (somriu). Això també és una garantia per als guardonats. Pensa que fins i tot la revista ‘El Jueves’ va acceptar fa uns anys el seu premi, quan mai accepten cap reconeixement. La complicitat de la gent que se suma al projecte és molt important. Pensa que en 30 edicions només han fallat dos guardonats a l’hora de recollir el seu Ones».

Entre els més mediàtics d’enguany hi hauria Cristina Fallarás i Joaquim Bosch...

«Són dos refeferents de la lluita i la justícia social. És el perfil dels líders socials que considerem que necesitem per fer un planeta més habitable i més just».

...i llavors hi ha entitats com Mar de Fábula, que neteja platges a Galícia, o Operación Encina, que planta alzines a Andalusia.

«És clar! El perfil de la societat que defensem ha de tenir tot això. Els premis Ones no són només de medi ambient, són de consciència social. La clau és aquesta. Medi ambient i societat han de donar-se la mà. Defensar la terra és justícia social i fer política social és defensar la terra. No hi pot haver un ecologista que no sigui solidari, ni a l’inrevés. La clau de tot plegat és la consciència social, que s’ha anat adormint a mesura que la gent ha anat tenint les coses més fàcils, però això ha de canviar! Hem de rearmar-nos i lluitar si volem anar avançant en drets. No pot ser que un partit de futbol aixequi passions i no aixequi passions el preu dels lloguers».

Però la societat segueix com si no passés res.

«Totalment. Treballar i veure que no es pot progressar, que estàs condemnat a ser pobre tota la vida, suprimeix la il·lusió. I una societat sense il·lusió és una societat sense futur. S’ha de sortir i lluitar, però la gent ja no surt a queixar-se. Quan s’ha de sortir al carrer encara som els mateixos que fa trenta anys... »

Un cop més, no falta la mirada a Llatinoamèrica ni el punt local, amb el premi de l’Escola d’Horticultura de Reus.

«Hi ha gent que potser no n’és del tot conscient, però la Fundació Mare Terra té un notable prestigi internacional i els premis són internacionals. Els lligams que mantenim amb els països llatinoamericans són intensos i la tasca que s’hi fa en l’àmbit social i ambiental, malgrat els problemes que pateixen alguns països, és molt intensa; per això hem volgut premiar Néstor Martínez. Pel que fa a la vinculació amb el territori, també és important que tothom sàpiga la feina que fan a Horticultura i que es valori la seva feina docent i d’investigació».

Hi ha prevista alguna sorpresa per a la gala d’aquest divendres al Teatre Tarragona?

«Ja fa anys que intentem regalar cultura als assistents a la gala, a banda de la música i de fideuada del Serrallo, i enguany hem preparat un llibre molt especial on es repassen els trenta primers anys dels premis amb unes fotografies fantàstiques del nostre amic Juan Luis Nogués, que va morir fa uns mesos. Tenim més de 500 assistents confirmats, de manera que potser encara es podria aconseguir alguna invitació a través de la nostra web».