Mostra de Teatre
On són, avui, els nazis?
L’Aula de Teatre Espai Jove Kesse va representar una adaptació de l’obra Terror i misèria del Tercer Reich, de Bertolt Brecht
Imatge de l’obra dirigida per César Candilejo i Pep Linares representada dilluns al Teatre Tarragona.
Existeix una fotografia en blanc i negre que testimonia com, l’any 1939, una esvàstica lluïa al número 1 de la plaça dels Sedassos de Tarragona, al balcó del consolat d’Alemanya. No fa tant, ni cent anys, el nazifeixisme amenaçava de dominar el continent europeu sencer.
No ha passat gaire temps, per no dir gens, si ens ho mirem des del punt de vista històric. L’adaptació de Terror i misèria del Tercer Reich, de Bertolt Brecht, que dilluns passat va portar a escena l’Aula de Teatre Espai Jove Kesse, explorava, precisament, els paral·lelismes possibles entre aquest passat fosc de la història contemporània i alguns lideratges polítics actuals.
Abans que s’aixequi el teló, la funció ja ha començat. Uns oficials uniformats es passegen per la platea del Teatre Tarragona amb actitud inquisidora, imposant silenci entre el públic i reprovant qualsevol comportament sospitós. Cal dir, a favor seu —i que no serveixi de precedent—, que també batallen contra l’omnipresència dels telèfons mòbils en aquesta mena d’equipaments.
Un cop a les fosques, a l’escenari, es concatenen els vídeos propagandístics. Les imatges d’arxiu no només recorden que el que veiem a escena prové d’experiències tan crues com reals, sinó que també serveixen com un element escenogràfic més, que ens situa en entorns domèstics. El textos brechtians mostren com un règim totalitari com el nazi s’assenta, s’infiltra a les vides quotidianes i les fa miques.
L’obra, dirigida per César Candilejo i Pep Linares, combina diferents escenes en què els actors disposen del seu minut de protagonisme, i en què el teatre s’aiguabarreja amb la dansa i el cant. Aquesta varietat de propostes es manifesta també en els personatges, que tant encarnen la tragèdia com, de tan autoritaris i fanàtics com són oficials i oficialistes, es tornen còmics.
El grup, el més nombrós de la 32a Mostra de Teatre Jove, no és aliè a les dificultats que comporta enfrontar-se a un teatre com el Tarragona. Passat i present es dilueixen en aquesta mirada cap al clàssic brechtià, que assenyala com, a les beceroles de la barbàrie, i des del fons dels monstres de la raó, emergeix una primera distinció: hi ha qui val i qui no val.
Al final de l’obra es projecta un audiovisual en què apareixen noms coneguts: des de Trump fins a Putin, des d’Orban fins a Abascal. El missatge és clar: on són, avui, els nazis? On s’amaguen aquestes perilloses connexions —autoritàries, racistes, xenòfobes, etc.— amb el passat? La relectura de Brecht esdevé, davant d’aquestes preguntes, necessària i urgent.