Històries que relaten la pèrdua i il·lustren el dol

Si bé els avis haurien de ser eterns, malauradament aquest és un desig que ningú té el privilegi de veure complert. Els nostres éssers estimats, igual que nosaltres, eventualment ens deixen. I si aquest fet ja és difícil d’acceptar per a un adult, encara ho és més per a la ment inexperta d’un infant. Partint d’aquest concepte neix Una part de tu em floreix a dins, un conte escrit per Òscar Fabregat i il·lustrat per Cecilia Bustos. El projecte ha estat impulsat per l’Empresa de Serveis Funeraris de Tarragona (EMSERFUMT) i l’ONG Mirades del Món, de mà de l’Institut Municipal d’Educació (IMET). L’objectiu és oferir una eina pedagògica per ajudar els infants i els seus docents a abordar el dol des d’una mirada natural i comprensiva.

«La mort i el dol són temes que semblen començar a despertar avui dia, i cada cop hi ha més recursos que la nostra generació no va tenir. Potser per això encara arrosseguem aquest tabú», explica Fabregat. Mestre d’infantil i primària, l’autor trenca aquest silenci amb la tendra història d’en Mateu i l’avi Josep. «El que el conte busca transmetre és que la tristesa que sentim quan algú mor no és altra cosa que l’amor que ens queda dins i que ja no podem entregar. I, sobretot, pretén normalitzar que la mort és part del cicle de la vida: igual que naixem, hi haurà un moment en què haurem de morir. És l’única certesa amb la qual arribem al món», afegeix. La presidenta d’EMSERFUMT, Ivana Martínez, destaca que «el llibre també ressalta la importància de tenir cura dels nostres avis i àvies, i mostra com, amb amor i dedicació, poden deixar una empremta perdurable en aquells que estimem».

L’objectiu és que totes les escoles de la ciutat puguin disposar d’aquest conte durant el curs vinent. De moment, però, els alumnes de l’escola Mare de Déu del Carme ja han tingut l’oportunitat de treballar-hi. De fet, els nens i nenes de 3r de primària i d’I5 han estat part essencial del projecte: els seus dibuixos han inspirat les il·lustracions de Bustos. De fet, ahir al matí els alumnes van protagonitzar l’acte de presentació del llibre, celebrat a l’espai La Palmera, amb una mostra de cançons. «L’Òscar va venir a explicar-nos el conte, i a partir d’aquí es va iniciar un procés de reflexió. Cadascú va compartir els seus pensaments, dubtes, angoixes... Recursos com aquest són molt valuosos perquè el que arriba realment als infants són les imatges, les cançons, els poemes…», explica Dolors López, tutora d’una de les classes de tercer del centre. «Quan un infant arriba a l’aula després de perdre una persona estimada —o fins i tot una mascota— és complicat. Primer intentes consolar-lo, però després cal ajudar-lo a reflexionar. Sovint recorrem a frases com ‘t’està mirant des del cel’, però potser ja és hora d’anar més enllà», afegeix López.

En aquest conte, l’avi Josep no es transforma en una figura celestial, sinó que esdevé arrel, flor i natura. La seva memòria perdura a través del vincle amb les flors, amb les quals al llarg de la història transmet saviesa i emocions als veïns i, sobretot, al seu net Mateu, a qui entrega un regal encara més especial. «De vegades, les flors, igual que les persones, s’han d’acomiadar. Però una llavor conté dins seu un nou començament. He viscut moltes primaveres, però quan plantis aquesta llavor, brollarà alguna cosa que et recordarà a mi. Cada vegada que la vegis recordaràs que segueixo amb tu, bufant en el vent, abraçant-te des de la terra i brillant des del sol», diu l’avi Josep al Mateu.