El Lleig publica el seu nou treball ‘Fins que no em quedi veu’

Ara fa un parell de setmanes Jose Galdrán, músic tarragoní conegut com El Lleig, va publicar el primer senzill del seu nou treball, Fins que no em quedi veu. Aquest tema també dona nom al disc, editat sota el segell Rambla Discos, que es publicarà tot sencer el pròxim divendres dia 13 de juny.

«Jo treballo una mica per acumulació», explica el Jose. Això, en paraules del músic, vol dir que va component cançons fins que arriba un moment que sent que és hora de publicar-les. En aquesta ocasió, l’esperó va ser el tema Dipòsits de gas, que és precisament el segon senzill que ha presentat. «Va ser la pedra de toc, el que em va fer posar en marxa per explicar tot allò que volia dir», assegura.

Tot plegat està directament relacionat amb el títol del disc, que El Lleig defensa gairebé com una declaració de principis: «Tinc moltes coses a dir, i això continuarà fins que no pugui més, independentment dels resultats mediàtics». També, assegura, «perquè fer cançons s’ha convertit en la meva vida, no puc deixar de fer-les, la veu és l’instrument que faig servir per damunt de tota la resta de coses, fins i tot dels instruments». 

A més, amb una trajectòria musical que ja comença a ser prou sòlida, el Jose admet haver-se alliberat «de la càrrega personal de quan era jove, quan el que volia era ser famós i triomfar». Ara, afirma, amb la tranquil·litat de no tenir aquest pes autoimposat, «fer cançons ja és part de la meva vida i no puc fer altra cosa que explicar històries a través de la música».

Fins que no em quedi veu consta de nou cançons escrites des de l’experiència viscuda, directa o indirecta, del seu compositor. «Els meus discos sempre, sempre, són molt personals. Encara que pugui semblar un clixé, fins i tot quan he treballat amb altres formacions, sempre he parlat de coses que venien de mi». 

Això de parlar d’un mateix, afirma el Jose, «ja és propi del pop i el rock sorgit a partir dels 80, quan músics com Pearl Jam o Springsteen es basen en la seva visió personal per fer música». En aquest nou disc, El Lleig parla entre altres qüestions del pas del temps, de resistir-se a la nostàlgia i de lluitar contra l’oblit, amb cançons com Les coses que dius, Massa tard, Esforç per ser normal, Per què em tractes així o No sé si val la pena.

Totes aquestes vivències, a més, les canta amb un control absolut del procés de composició, producció i muntatge, ja que se n’ha ocupat ell personalment. El Jose admet ser conscient que «en un procés de creació col·lectiva, on hi ha més d’un punt de vista, l’enriquiment és innegable» però, a la vegada, també «una renúncia a la manera que tu vols fer les coses». Això no obstant, afirma convençut que «aquest cop he volgut que el disc sonés com jo volia que sonés, i que la meva música fos com jo vull que sigui».

Pel que fa a aquesta qüestió, la del so que buscava, el de Tarragona explica que sempre compon «amb veu i guitarra acústica» i que a Fins que no em quedi veu això ho ha portat a l’extrem: «En aquest treball tots els temes els he fet així: guitarra acústica, veu i lletra, i veient cap a quina cançó em portava el meu propi bagatge». I, tot plegat, prescindint d’un productor que «segurament hauria transformat tot aquest treball, no sé si a millor o a pitjor però, amb tota seguretat, en alguna cosa que no seria el disc que en aquest moment jo volia fer».

Abans de l’estrena aquest divendres a totes les plataformes d’escolta de música El Lleig presentarà en directe Fins que no em quedi veu el pròxim dijous, a les 20 h, al bar Doce Topos de Tarragona (carrer d’Apodaca número 3). En aquesta ocasió el músic tarragoní comptarà amb la col·laboració de Miguel Trujillo a la guitarra. 

De fet, el Jose compta que en els directes que vagi fent a partir d’ara hi hagi altres col·laboracions que anirà anunciant. Durant la trobada de dijous, a més, El Lleig explicarà tot el procés de composició del seu nou treball i el moment vital i musical que l’ha portat a fer les cançons que en formen part.