Contra la pèrdua de memòria amb l’art

Inventar_iar. La vida que no passa és el nom de la nova exposició de l’artista visual Ester Ferrando, que es pot visitar ja a les golfes de Casa Canals. Una instal·lació que convida a endinsar-se en els plecs de la memòria, entre el record persistent i l’oblit inevitable. «Treballo molt amb les meves obsessions. I una d’elles és com, quan et vas fent gran, vas perdent la memòria. De noms, de llocs», va explicar Ferrando en la presentació de la mostra. 

Comissariada per Joana Hurtado Matheu, la mostra proposa un recorregut poètic, matèric i lumínic que transforma l’espai en una evocació dels records personals i col·lectius. «Totes les històries que es plantegen dialoguen amb la Casa Canals, que està plena de capes. De segles i segles i d’experiències personals també», va expressar Hurtado.

Entre les obres que s’hi poden veure, destaca La memòria amagada, una instal·lació d’andròmines oblidades que evoquen allò que queda acumulat, fora de la vista però latent. A Picnic, una llar de foc inspirada en la pel·lícula Citizen Kane, el foc actua com a metàfora del record: pot conservar o destruir. A Per recordar, una gravació de veu enumera en bucle noms de persones i llocs que l’artista vol retenir a la memòria, en un intent de preservar allò que estimem i que la fragilitat del temps tendeix a esborrar. «He adaptat l’exposició a l’espai de Casa Canals, que és difícil», va comentar Ferrando.

Treballar amb la llum

La llum és una presència central en tot el projecte, no només com a element físic, sinó com a llenguatge artístic. Ferrando l’utilitza per generar ambigüitat i distorsió, per fer visibles les ombres dels records. «No acabes sabent si els objectes hi són o no», va dir Hurtado. 

En l’obra Quan les llums ceguen, Ester Ferrando treballa amb la tècnica del col·lodió humit, pròpia de la fotografia antiga, per generar imatges esmorteïdes i descolorides, com els records antics. A Si les parets mostressin, l’artista fabrica murs de formigó translúcid travessats per fibra òptica, que deixen passar la llum com si revelessin allò que les parets han vist i escoltat, i que normalment roman ocult. «És un material molt únic», destacava l’artista.

«La mostra no deixa de ser una reinterpretació de com habitar les golfes de Casa Canals. És una proposta que s’arrossegava des de fa molt temps. Com s’arrosseguen les memòries d’una casa», va afegir Vicent Fibla, director del Mèdol. «És una exposició que commourà a molta gent», va concloure Sandra Ramos, consellera de Cultura.