Trontollen els equilibris del PSC per tenir majoria

Aquest mandat està sent un circuit d’equilibrisme per al govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona. La complicada aritmètica del ple municipal, ha obligat l’executiu socialista a teixir consensos amb diferents grups de l’oposició per tenir majoria i tirar endavant les seves polítiques. 

Si bé és cert que han superat aquests primers dos anys en solitari sense gaires complicacions, la sortida d’Elvira Vidal del grup municipal de Junts per Catalunya pot trasbalsar un tauler de joc que el PSC ja havia aconseguit dominar.

Una aliança amb Esquerra Republicana —amb sis regidors— hauria permès al PSC —que en té nou— tenir un camí de roses durant la primera meitat de mandat, però els frecs personals entre ambdues formacions han impossibilitat aquest escenari. ERC està en fora de joc juntament amb Vox, de qui l’alcalde, Rubén Viñuales, no en vol sentir parlar. El Partit Popular, que és la tercera força de l’Ajuntament, tampoc està entrant en els plans dels socialistes. 

Amb aquestes opcions descartades, els grups municipals de Junts per Catalunya i En Comú Podem es van convertir, des de bon inici, en les úniques alternatives viables per al govern. És veritat que l’executiu ha hagut de fer equilibris, però no ho ha hagut de fer sobre un cable prim i inestable, sinó sobre una fusta d’uns quants centímetres d’amplada.

I és que sempre ha pogut recórrer a Junts i, quan no ha pogut recolzar-se en ECP, ho ha fet amb els consellers no adscrits: Javier Gómez i Jaime Duque. La sortida d’ambdós consellers del grup municipal de Vox va permetre ampliar el ventall d’opcions per a l’executiu socialista. 

Aquest comodí ha facilitat la governabilitat a la plaça de la Font, però la marxa d’Elvira Vidal de Junts pot tornar-la a complicar. La formació sobiranista, principal soci del govern de Viñuales, ha perdut un regidor i, per tant, la terna PSC-Junts-ECP ja no permet tenir majoria. Cal recordar que aquesta fórmula va servir per aprovar les ordenances fiscals i els pressupostos.

Per tant, els consellers no adscrits, que si actuessin com un partit unificat serien quarta força, jugaran un paper crucial durant el que resta de mandat. Especialment, Elvira Vidal, qui ja ha declarat al Diari Més que «el meu vot el PSC se l’haurà de guanyar». Tot apunta, però, que tindrà una posició col·laborativa la mateixa que han mostrat els consellers Gómez i Duque. 

En Comú Podem s’ha mostrat molt crític amb el «transfuguisme» i descarten formar part de cap acord que se sostingui en els regidors no adscrits. Per la seva part, Junts, quan va comunicar que no entrava a govern, al·legava que no ho feia perquè haurien de dependre dels exconsellers de Vox. 

Tot i això, cal recordar que l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions, així com l’adjudicació del contracte de la brossa a Urbaser es van tirar endavant amb els vots de la formació de Puigdemont i els no adscrits. A partir d’ara, però, aquesta combinació tampoc permet arribar als 14 vots, ja que faria falta un més.

Així doncs, la pregunta és: com afectarà el sentit de vot de Vidal a les decisions que acabi prenent JxCat? I és que la nova consellera no adscrita va carregar durament contra el portaveu Juntaire, Jordi Sendra. La marxa de Vidal ha fet trontollar els equilibris del govern municipal per buscar majories, però Viñuales confia que, a través del diàleg i les negociacions, s’acabarà trobant l’estabilitat.