Agustí Colomines: «Al Parlament es discuteixen bajanades i sovint s’obliden els problemes reals»

Nascut a Barcelona l’any 1957, Agustí Colomines és historiador i professor titular a la Universitat de Barcelona. Ha dirigit institucions com Unescocat, la Fundació Catalanista i Demòcrata i l’Escola d’Administració Pública. Des del juny de 2024 és diputat al Parlament dins del grup de Junts+. A principis de maig d’enguany es va incorporar com a independent a MEScat, una organització socialdemòcrata hereva del catalanisme d’esquerres. També és articulista habitual i autor de diversos llibres d’assaig i poesia.

El darrer divendres va assistir a una trobada al bar Nou Centre, al barri de Torreforta, a Tarragona. Què va compartir amb la gent que el va voler escoltar?

«D’entrada, vaig venir a presentar-me com a parlamentari de Junts+ i com a afiliat a Moviment d’Esquerres (MEScat), un espai amb el qual compartim una mirada progressista sobre la sobirania, els drets socials i la justícia. Vaig explicar les polítiques que impulsem al Parlament des d’aquesta òptica i quin paper hi pot jugar un partit d’esquerra sobiranista com el nostre. I també escoltar, que és el més important, perquè jo crec molt en el diàleg directe amb la ciutadania».

A principis de maig es va incorporar com a independent a MEScat. Què el va portar a sumar-s’hi i per què ara?

«Crec que cal una esquerra independentista, però que també estigui alineada amb el president Puigdemont. En aquest sentit, Junts és l’opció més adequada avui. La independència és un objectiu a assolirperò cal treballar-la des d’una perspectiva social i MEScat representa aquesta esquerra amb vocació sobiranista».

Vostè va dir que volia centrar-se en la docència i l’escriptura. Què l’ha portat a reprendre el compromís polític des d’aquesta nova militància?

«Avui dia, l’espanyolisme està molt fort, i en canvi l’independentisme català està disgregat, capcot. A més, crec que davant la possibilitat que s’associï l’independentisme amb l’extrema dreta, els demòcrates tenim l’obligació de remar per un independentisme clarament democràtic. Jo soc un animal polític i, veient com està el panorama actual, m’he sentit empès a fer aquest passa endavant. No em quedava més remei».

Quines línies d’actuació considera prioritàries com a diputat de MEScat dins de Junts+?

«Per mi, el més important és enfortir les estructures nacionals del país. Això implica reforçar el compromís cívic i ciutadà, perquè volem construir la Catalunya del seu poble. És fonamental abordar qüestions com la immigració, la reforma de l’administració pública i, també, la qualitat de l’opinió pública. Els mitjans de comunicació públics, tal com estan avui, ofereixen un relat força esbiaixat de la societat, i cal treballar-hi».

Creu que els mitjans públics tenen un biaix ideològic?

«Sí, clarament. Cada cop tenen un discurs més woke, i això, des d’un pensament progressista com el meu, em sembla preocupant. Es fixen en temes molt secundaris, a vegades banals, i els atorguen una importància exagerada, mentre deixen de banda les qüestions socials de fons, com la desigualtat o la immigració. Aquest biaix, impulsat pels comuns, té una força desproporcionada. Al Parlament de Catalunya tenen sis diputats, però dominen amb força».

En un article del seu blog (El passat que no passa) advertia del perill de quedar atrapats entre el populisme woke i l’extrema dreta. Quins riscos veu?

«Aquest és un dels grans problemes que patim avui dia. Al Parlament de Catalunya, per exemple, s’hi acostumen a viure debats que no tenen cap connexió amb la realitat quotidiana que es viu als municipis catalans. I això és perquè el govern de Salvador Illa depèn dels vots d’ERC —que cada cop és més woke— i dels comuns. Aleshores, es dona per bona una agenda que oblida els problemes reals. Discutim bajanades, directament».

Quin model de política migratòria defensa?

«El de sempre: la integració. No n’hi ha cap altre. Però ha de ser una integració que no sigui imposada, sinó basada en el respecte mutu i els drets humans. Cal una ètica pública que tothom entengui. Jo parteixo d’una visió progressista hereva de la Revolució Francesa: les expressions religioses no poden condicionar la vida pública ni retallar llibertats».

Aquesta posició podria semblar propera a la d’Aliança Catalana?

«En absolut. Estic als antípodes d’aquest plantejament. El discurs d’Aliança Catalana és tòxic, busca culpables fàcils i fomenta l’odi. Per exemple: si cau un arbre a la Rambla de Tarragona, ells diran que la culpa és de l’immigrant que passava pel costat. En realitat, la culpa és del vent. Fan un relat completament desenfocat i fan servir el catalanisme per justificar la xenofòbia. És repugnant».

En diversos escrits ha criticat el creixement de l’extrema dreta a Catalunya. Com se li pot fer front des del sobiranisme democràtic?

«Amb més democràcia. Amb més claredat en les propostes i sense por. Quan no expliques el que vols o t’amagues darrere de discursos ambigus, la gent es refugia en opcions fàcils. Si l’extrema dreta creix, també és per culpa dels partits que no han estat capaços d’oferir una alternativa sòlida».

Com valora la legislatura actual del govern espanyol en relació amb Catalunya?

«És una legislatura de mínims. L’amnistia ha estat positiva, però queda molt per fer. En temes com el finançament, les infraestructures, la llengua, no hi ha avenços. A més, s’ha vist com la dependència dels Comuns o del PSOE condiciona el marge d’acció real del Govern català».

Fa pocs dies, el seu grup parlamentari va criticar el tancament de l’oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv, a Israel, assegurant que debilita la projecció exterior de Catalunya. Comparteix aquesta crítica?

«Sí. Tancar una oficina com aquesta no ajuda en res. És una mesura simbòlica que perjudica els interessos comercials i econòmics del país. El que hauria de fer el Govern és reforçar la seva acció exterior, no retallar-la per contentar una part dels seus socis».

Hi ha molts joves que passen de la política perquè la veuen llunyana o perquè no l’entenen. Què els hi diria per animar-los a interessar-s’hi?

«Els diria que la política ho afecta tot: l’educació, la feina, el futur, etc. Si no hi participen, altres decidiran per ells. Ser crític és necessari, però també cal implicar-se per canviar el que no funciona».