Tanca una nova edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona

Una calor intensa i inesperada, a parts iguals, ha colpejat la ciutat de Tarragona aquest cap de setmana. Això no ha suposat un impediment per a les centenars de persones que s’han acostat aquests darrers tres dies a la plaça Corsini per gaudir d’una nova edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona. Ahir, va ser l’últim dia d’aquest popular esdeveniment, una de les cites més consolidades al calendari enogastronòmic de la ciutat. Ningú es va voler perdre aquesta festa que va començar a l’hora del vermut, amenitzada per l’artista Luis Tello amb el seu concert de versions de grans clàssics.

Alguns, per evitar les hores punta de calor, s’esperaven fins a la tarda per gaudir dels millors vins quilòmetre zero. Amb la sortida del carilló del Mercat Central i el tradicional Amparito Roca de les sis de la tarda, les paradetes tornaven a obrir les seves portes. Al principi, només estaven els més assedegats de vi, però, amb el pas dels minuts, cada cop s’hi sumava més gent. Fins i tot, un lloro —sobre l’espatlla del seu amo— va assistir a la festa. «Hem begut massa?», es preguntaven entre alguns assistents que no donaven crèdit a la presència de l’animal. Catorze cellers de les comarques tarragonines van oferir una variada gamma de productes pensada per a tots els gustos. La calor obligava a tenir cubells amb gel per mantenir frescos aquells vins que ho requerien.

El Celler Mas del Botó, de l’Alforja, ha participat en la Fira del Vi «gairebé des del principi». Així ho assegurava ahir un dels seus propietaris, Josep Maria Llauradó, qui explicava que aquesta cita serveix per a «donar a conèixer el nostre producte i reivindicar la DO Tarragona a la província, una denominació d’origen que compleix 80 anys i que tothom hauria de valorar». D’altra banda, destacava que «Tarragona és una ciutat que cuida bé aquest tipus de fires». En aquesta edició, el Celler Mas del Botó ha apostat per oferir un vi de criança i un de dolç. «No hem portat ni blanc ni rosat, que potser són els més apetitosos per la climatologia, però hem tingut una molt bona resposta amb aquests que són més exclusius», explicava Llauradó, qui agraïa la curiositat de la gent que preguntava pels seus productes.

Molts venien amb parella i altres, amb família. En el cas d’en David de la Torre, ho feia amb el seu amic David Miralles. Ja van acostar-se divendres a la plaça Corsini, que estava «petada de gent», i ahir van repetir. Tots dos són més de «vi negre, però també ens agrada tastar-ne d’altres». «N’hi ha hagut que ens han sorprès força, perquè no són els típics», asseguraven. Com ells, molts tarragonins es prenien una copa (o vàries) per aguantar millor una tarda de xafogor.