Cecilia Mangini: «La lluita per la igualtat de gènere també es pot viure cantant i ballant»

Com arriba aquesta quarta edició del Tetafest?

«Creiem que és un festival consolidat, un referent no només a la ciutat, sinó al panorama musical català».

Enguany el cartell és especialment potent...

«Sí, aquest any hem fet un salt i comptem amb dues figures molt consagrades com a caps de cartell: Zahara i Rosario Flores. Ambdues han publicat un nou disc recentment, i han rebut la proposta amb molt d’entusiasme. A més, encaixaven moltíssim amb la iniciativa. Cal tenir en compte que la selecció de les artistes es fa tant des d’un criteri artístic com polític. Volem dones empoderades que creguin en els valors del festival, i aquest últim any ja s’han començat a interessar diverses artistes amb aquest perfil».

Sovint reivindiquem als carrers. Per què en aquest cas és important fer-ho també des dels escenaris?

«La música i la cultura tenen un gran poder transformador, i amb aquest festival es defensa que la lluita per la igualtat també es pot viure cantant, ballant, i de maneres molt diverses. A més dins la mateixa indústria musical també es viuen moltes desigualtats, tant als escenaris com als equips tècnics i de producció. Per això el Tetafest també vol ser exemplar en aquest sentit; apostem per dones a tots els nivells de l’organització, i visibilitzem aquestes mancances. Enguany, per exemple, comptem amb una proposta que ens ha costat moltíssim aconseguir. Es tracta d’una batucada feminista, formada íntegrament per dones. Només en vam trobar una, que sortirà a les 10 h des de la plaça Corsini fins a arribar fins al Camp de Mart».

Demà arrenca la part musical del Tetafest, però realment ja fa un parell de mesos que es viu a la ciutat, oi?

«Exacte, enguany és la segona vegada que el festival incorpora aquestes xerrades Pre-Teta, que neixen amb la voluntat de complementar la part festiva de l’esdeveniment amb espais de reflexió i debat. Volem parar, asseure’ns i parlar de temes que ens travessen com a dones; com la representació a la cultura, la història amagada o la violència sexual, que han estat els escollits per aquesta edició. La veritat és que han tingut molt bona rebuda, sobretot la darrera xerrada, que va tenir lloc el passat dijous al Palau de Congressos amb la Júlia Salander i la Carla Galeote. Van aconseguir reunir unes 200 persones, que no és una fita fàcil, i es va crear un clima fantàstic. Fins i tot algunes dones van atrevir-se a donar el seu testimoni des del públic, va ser molt especial».

Quin paper tenen les entitats dins el festival?

«Les entitats són una peça clau. Dissabte al matí al Camp de Mart hi haurà una fira amb diverses associacions feministes del territori, així com amb sindicats i altres col·lectius. És un espai per donar a conèixer les seves lluites i projectes, on els assistents podran apropar-se per demanar informació».

Per què és necessari un espai com el Tetafest?

«Perquè encara avui necessitem espais que garanteixin la seguretat, la llibertat i el respecte per a les dones. Festivals com el Tetafest no només visibilitzen el talent femení, sinó que generen entorns on les agressions no tenen cabuda. A més, incorporem mesures com els punts lila i la xarxa NOA, que identifiquen espais segurs i formen el personal implicat per evitar i saber respondre a aquestes situacions de violència. També hi haurà el servei de canguratge del programa Temps per cures, al final es tracta, no només de crear un espai segur i inclusiu, sinó també accessible».

Què podem esperar de cara a futures edicions?

«Volem continuar creixent, sobretot de cara al cinquè aniversari. Tenim algunes idees, però hem d’acabar de definir-les, encara tenim temps. Bé, tampoc gaire, perquè comencem a treballar en el festival al setembre o octubre com a molt tard. Organitzar un festival així requereix moltíssim esforç».