Els arquitectes reivindiquen la pedra seca

El novembre de 2018 la UNESCO va reconèixer la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta tècnica consisteix a aixecar construccions amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara el fang o l’argamassa, procurant trobar el punt d’equilibri amb l’auxili de petites falques del mateix tipus de pedra. 

Es practica des de la prehistòria, i en territori català s’han inventariat més 19.000 elements que responen a aquestes característiques: marges, bases, escales, estructures de caça, llogarets, pous de glaç o forns de calç entre d’altres. Encara que aquestes construccions i les tècniques associades tenen una llarga història, són considerades encara vigents, donada la seva durabilitat i sostenibilitat. 

A més, per les seves característiques, l’arquitectura de pedra seca contribueix a preservar la qualitat dels sols, a afavorir la biodiversitat i a retenir l’aigua. Tot plegat està perfectament explicat, exposat i fotografiat en l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, que es va inaugurar aquest dimarts a la seu de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. 

La mostra és una producció de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i el Departament de Cultura de la Generalitat, i desgrana des de les bases i les tècniques d’aquestes construccions fins a les rutes de la pedra seca que estan senyalitzades arreu de Catalunya. 

També dedica un extens apartat a les barraques o cabanes, recordant els seus usos així com les tècniques constructives i els accessoris d’aquestes construccions, com els curiosos cocons, cavitats practicades a terra per dipositar el porró o el càntir i mantenir-los en fred. Igualment fa un recorregut geogràfic, mostrant algunes de les construccions més singulars del país, tot fent aturada al Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat; al Penedès històric i a les Terres de l’Ebre.