Eduard Boada ja és fill adoptiu de la seva Tarragona

Ara ja sí, Eduard Boada Pascual és fill adoptiu de la ciutat de Tarragona. «Entrar a Casa Boada era deixar-se emportar per un ritual buscat, però al mateix temps molt honest». En un darrer ritual, familiars i amics, a més d’autoritats, van aplegar-se al passeig Arqueològic pel lliurament de la distinció. «La gràcia del senyor Boada és que és nostre, és patrimoni de la ciutat. Però és universal. Va convertir l’entrepà en un objecte de culte. Era un home mitificat, però fet a si mateix», va expressar Enric García Jardí, autor del llibre Senyor Boada. 

Amb una barra de pa sota el braç, el biògraf va repassar l’impacte del ‘tascaman’ a la ciutat. «Va inventar-se la truita de patates xips perquè abans havia fet entrepans d’olla, de codonyat i de torrons. És a dir, la consciència de la tradició va ser el que el va fer creatiu», va explicar García Jardí. L’acte va estar acompanyat per música, com li hauria agradat a Boada, i van sonar cançons mítiques com ‘Muralles de Tarragona’ i ‘Imperial Tarraco’.

Adoptiu i predilecte

«El meu pare mai s’hauria imaginat un acte així. Ha arribat gràcies a totes les persones que l’han estimat», va dir Eduard Boada fill. Els dos fills del rei del bocata van recollir la distinció i van rebre una gran ovació. «És bonic pensar en ell i recordar-lo», van expressar. Mentre el sol queia i el reflex impactava sobre les muralles, el públic assistent escoltava la música i els emotius discursos. 

«Fem un acte de justícia, perquè el fem fill adoptiu. Però també és un acte d’injustícia, perquè Boada hauria de ser fill predilecte també», va exposar Rubén Viñuales, alcalde de la ciutat. «Era més de Tarragona que les muralles. I era una bona persona, que intentava que també tothom fos millor persona. Em preguntava sovint per com anaven les coses a l’Ajuntament i sempre em deia: ‘Sobretot, estimeu-vos’», va explicar l’alcalde.

Alimentar el seu record

Com no podia ser d’una altra forma, no van faltar els famosos entrepans, a càrrec d’Ol’Dirty Smash. De truita, rovellons, de tot tipus. Per celebrar la distinció de tota la ciutat. «Va ser una persona estimada universalment a Tarragona. I aquest és un títol molt difícil d’aconseguir», va expressar Sandra Ramos, consellera de Cultura. 

L’acte va acabar amb l’Amparito Roca, amb tots els assistents dempeus, picant de mans i taral·larejant la melodia. Poques coses més genuïnament tarragonines. Com el nou fill adoptiu de la ciutat. De la seva Tarragona. «No li hauria de dir res perquè aquest acte és ple de noms. Vostè va alimentar generacions senceres de tarragonins. L’Ajuntament fa una bona feina amb l’acte. Ara som nosaltres el que tenim el deure d’alimentar el seu record», va compartir García Jardí.

Una tarda emotiva i senzilla. Una distinció i un acte just per l’homenatjat. «El senyor Boada era al mateix temps la saviesa popular, la picaresca, aquest escepticisme quan t’escodrinyava amb les ulleres una mica abaixades. Però també era la tendresa, amb un fons idealista que persistia, i la generositat i la fidelitat amb els amics. Aquests darrers mesos he trobat a faltar els seus àudios de WhatsApp que sempre acabaven d’una manera molt pragmàtica, però també molt autèntica i divertida: ‘Bueno, adéu’».