Tarragona descobreix els secrets de les lluites de gladiadors

«Uri, vinciri, verberari, ferroque necari». En l’antiga Roma, els aspirants a gladiadors havien de pronunciar aquestes paraules per poder accedir a l’arena. Amb aquest jurament, anomenat auctoramentum, els novicis es comprometien a lluitar fins a l’últim respir. 

De fet, era una promesa feta en nom dels déus i la seva violació suposava un perjuri i comportava la mort. Per tant, si no es comportaven de manera heroica, havien d’acceptar aquesta sort. Amb aquest vot, també quedaven sotmesos al lanistes, propietari de les antigues ludus, les escoles on es formaven i entrenaven els gladiadors.

El grup Arcs Dimicandi va desgranar ahir tots els detalls d’aquest jurament a través de la figura del magistrat Julio Pablo, que va tornar a la vida —a través de la recreació històrica— i va fer acte de presència al Teatre Auditori del Camp de Mart. 

Ho va fer acompanyat per una desena de gladiadors, que van oferir tres combats diferents als centenars de visitants que es trobaven a la graderia. El públic va poder descobrir alguns secrets sobre aquestes lluites, com que, en la gran majoria dels casos, s’usaven armes que només podien ferir superficialment. Per tant, no es mataven entre ells.

Els requisits

Per poder ser aspirant a gladiador, havies de complir alguns requisits. Segons les lleis romanes, per poder convertir-se lluitador calia ser un esclau, tenir deutes importants o ser un «criminal mediocre». És a dir, haver comès algun crim menor, com robar o trair un pacte econòmic. A través dels combats, buscaven el perdó de la gent. 

«Demanaven al poble poder tornar al poble», explicava el magistrat Julio Pablo, qui recordava que el públic que assistia als amfiteatres acabaven tenint l’última paraula. I ho feien amb dos gestos diferents, demanant la vida o la mort del criminal segons el sacrifici i el sofriment mostrat dins de l’arena.

La fama i l’èxit que acabaven tenint aquests gladiadors dins de la societat romana va fer que cavallers, senadors, palatins i soldats es deixessin acusar d’un delicte només per poder entrar a l’arena. El Camp de Mart va viure tres lluites diferents, on els lluitadors empraven gladius —espases curtes—, tridents, xarxes, escuts de diferents mides, cascos i diferents proteccions.

Els assistents picaven de mans per encoratjar els participants. El públic es va mostrar benèvol i va perdonar la vida a tots els gladiadors que es van donar per vençuts durant el seu combat. El show va acabar amb la mort d’un assassí que havia acceptat un duel contra tres rivals per pagar la pena capital i «alliberar-se dels crims».