Crònica política: D’entrar al govern a perdre una consellera

Aquestes darreres setmanes han estat una muntanya russa per al grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, que ha passat d’un possible pacte de govern a perdre una consellera. La marxa d’Elvira Vidal ha suposat un cop dur per a la formació sobiranista, que va ser la quarta força en les eleccions municipals del 2023, on van guanyar tres escons. Dos anys després, es troba només amb dos representants: Jordi Sendra, com a portaveu, i Pep Manresa. Per a aquells comicis, Vidal no era la primera opció dels juntaires per ser la número ‘2’ de la llista. Junts volia fitxar Montse Adan perquè ocupés aquest lloc, però l’actual consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica va acabar decantant-se pels socialistes.

Durant la campanya electoral, ja es va començar a parlar sobre un preacord entre JxCat i el PSC. En aquell moment, Esquerra Republicana va acusar Jordi Sendra de tancar un pacte amb Viñuales per fer-lo alcalde «a canvi d’una cadira a la Diputació de Tarragona», un fet que el candidat juntaire va negar completament i de forma reiterada. Des de llavors, els rumors sobre una possible aliança entre els socialistes i els sobiranistes ha estat sempre present. Durant el primer any de mandat, l’alcalde només contemplava un pacte a tres que inclogués també En Comú Podem, per poder sumar els 14 vots necessaris per tenir majoria al plenari municipal. El batlle va temptejar aquesta opció en diverses ocasions, sense èxit.

Davant la negativa de la formació morada a formar tàndem amb Junts, Viñuales va començar a sospesar un govern a 12 amb Junts, un dels socis prioritaris dels socialistes. En aquesta primera meitat de mandat, el govern ha trobat un gran aliat en el grup municipal liderat per Sendra, que ha facilitat l’aprovació de les ordenances fiscals i els pressupostos del 2024 i 2025. També ho ha fet en temes crucials per a la ciutat i que no han generat consens entre els partits de l’oposició, com la Zona de Baixes Emissions i l’adjudicació del contracte de la brossa a Urbaser, la segona classificada del concurs. En ambdós casos, el PSC va poder tirar endavant les propostes amb els tres «sí» de Junts i els dos dels consellers no adscrits.

Diversos oferiments

El febrer del 2024, Junts per Catalunya va oferir una roda de premsa per fer balanç dels primers sis mesos de mandat i, durant la seva intervenció, el portaveu del grup es va oferir públicament a entrar a l’equip de govern. No ha estat l’únic cop que van fer aquesta proposta, ja que van reiterar la seva predisposició durant els darrers mesos en diferents entrevistes i compareixences. Es començava a parlar del pacte de Sant Magí, que havia de tancar-se a l’agost, però no va arribar. Posteriorment, es rumorejava sobre el pacte de Santa Tecla, que tampoc es va concretar. Semblava que hi havia més ganes que voluntat, tot i que els juntaires confiaven a poder formar part de l’executiu més aviat que tard perquè així s’havien compromès els socialistes. L’inici del 2025 va suposar un punt d’inflexió, ja que la formació sobiranista volia entrar a govern abans d’arribar a l’equador del mandat.

Des de la tardor de l’any passat, s’havien intensificat les converses entre Sendra i Viñuales. Quan semblava que, per fi, arribarien a bon port, Junts va anunciar, de forma inesperada, que descartava entrar a l’executiu municipal. Després de gairebé dos anys oferint-se per ajudar el govern des de dins i d’haver negociat durant mesos per tancar un acord, decidien quedar-se a l’oposició. El passat 12 de maig, el portaveu juntaire explicava en roda de premsa que tenia «carta blanca» per part de Puigdemont i l’executiva nacional per arribar a un pacte amb el PSC, però també assenyalava que les «discrepàncies» del seu partit amb els socialistes al Parlament de Catalunya han estat una raó de pes perquè no s’hagi acabat produint. Una setmana després de prendre aquesta decisió, arribava la marxa sobtada de la consellera Elvira Vidal. L’edil criticava durament les «formes de treballar» del portaveu del grup municipal, a qui va acusar de no tenir-la en compte a l’hora de prendre decisions importants.

En els darrers mesos, Sendra ha fet gala de la capacitat d’incidència de Junts amb només tres consellers, en comparació a altres formacions que tenen més representació al ple. Ara, que són dos, caldrà veure quin paper juguen durant el que resta de mandat, tenint en compte que els vots de Vidal —com a no adscrita— poden tenir un pes més important.