Societat
David Moral: «Com millor siguin les condicions dels treballadors dins de la indústria química, més segurs estarem fora»
L’autor del llibre ‘Condiciones de trabajo en la indústria española de la química y del refino’ exposa les conclusions del seu estudi i parla de la lluita del sector per un coeficient reductor de jubilació

David Moral Martín va presentar el seu llibre la setmana passada a La Capona.
Quins són els principals reptes de la indústria química respecte a les condicions laborals dels seus treballadors?
«Vivim en un context de profundes transformacions demogràfiques, tecnològiques i ambientals. Les empreses i els treballadors han de trobar un equilibri per afrontar-les de la millor manera possible. Una qüestió important és l’envelliment de les plantilles actuals».
El reclam d’un coeficient reductor de jubilació és un dels eixos principals de la lluita sindical contemporània del sector químic.
«En un complex petroquímic, hi ha persones que han de pujar xemeneies de 60 metres, tancar vàlvules durant una nit de tempesta o carregar grans quantitats de material a mà. Cal tenir en compte totes les condicions a les que es va sotmetent el treballador. En la majoria dels casos, l’edat no ajuda. La legislació marca una sèrie de supòsits de penositat, toxicitat i perillositat per valorar si han de continuar exposats a aquestes condicions tants anys. L’estudi que hem fet desprèn que els treballadors del sector químic reuneixen totes les condicions per poder sol·licitar un coeficient reductor de jubilació».
És una de les indústries on més es nota aquest desgast pel pas dels anys?
«Sí. Aquí també hem de parlar del treball per torns i la nocturnitat. Només amb aquests dos elements podem entendre la perillositat i penositat d’aquests llocs de treball. Més enllà del risc que comporta el fet de no estar preparats per estar desperts a la nit, també hi ha tota la qüestió de la conciliació familiar. Si això es veu afectat, el treballador es veu afectat. El suport social és fonamental perquè puguin aguantar situacions d’estrès o depressió».
Com han elaborat l’estudi sobre les condicions laborals a la química?
«L’estudi neix d’una col·laboració entre la Universidad de Zaragoza i el Sindicat de Treballadors (STR), que volia tenir una visió científica que avali la seva proposta per a quan l’hagin de presentar a alcaldes, diputats... Hem volgut donar veu al sector i, per això, vam preguntar-los directament què opinaven sobre la perillositat, toxicitat i penositat del seu lloc de feina. Vam detectar que necessitaven expressar-se i dir a la població que les seves condicions de treball es veuen d’una manera des de fora, però són diferents des de dins».
Quantes enquestes van fer?
«Ens vam plantejar fer, com a mínim, 1.660 enquestes i ens en van arribar 4.774, de les quals vam considerar vàlides 2.060. Es tracta d’un 30% més del que se’ns requeria per a fer l’estudi científic. El nivell d’error és d’un 2,2% aproximadament. Es va fer de forma molt rigurosa».
Quins són els resultats més destacables de l’estudi?
«El 96% dels treballadors enquestats estan a favor d’un coeficient reductor. Poc més del 20% coneixen que hi ha hagut algun accident mortal. Pel que fa a les causes de la sinistralitat, un 65% apunten al cansament i la fatiga, un 64,9% a distraccions i un 50,2% al manteniment insuficient. Això planteja que, si es milloren les condicions laborals, potser no fa falta un coeficient reductor. Però són difícilment millorables perquè suposen grans inversions».
Quantes persones es beneficiarien del coeficient reductor de jubilació?
«Entre 30.000 i 40.000 que treballen directament en empreses químiques i refineries a Espanya. A Tarragona, uns 10.000 treballadors directes».
Contràriament, l’edat de jubilació s’endarrereix cada cop més.
«Cada cop tenim més edat i també menys taxa de reemplaçament. Tots hem de treballar fins als 68 anys? Doncs no. Depèn de les condicions de cada lloc de feina».
Aquest permetrà millorar la qualitat de vida dels treballadors abans i després de la jubilació.
«No només d’ells, sinó de tota la societat perquè les refineries estan dins de nuclis urbans o molt a prop. Com millor siguin les condicions laborals dels treballadors i millor es faci fins de la indústria química, molt més segurs estarem tots fora».
Quines altres mesures fan falta per a millorar les condicions laborals dins del sector químic?
«Fa falta molta inversió en la indústria. Molts treballadors parlen d’un manteniment inadequat. D’altra banda, les empreses no tenen en compte encara l’edatisme. Com li expliques totes les innovacions tecnològiques que apareixen a un senyor o una senyora de 60 anys que amb prou feines pot posar en marxa un ordinador? Un 30% de la indústria supera els 50 anys. A més, quan hem preguntat si s’ha tingut en compte la variable de l’edat a l’hora de fer l’avaluació de riscos, un 68% responen que no».