Gegants Vells del Cós del Bou: Dos segles d’història sobre les espatlles

Enguany la festa popular tarragonina està de celebració, i és que els Gegants Vells de la ciutat celebren ni més ni menys que 200 anys. Aquests emblemàtics personatges no només són les peces més antigues del seguici, sinó que, a més, són els gegants en actiu més antics de Catalunya. «Hi ha altres que també es conserven, però els nostres són les úniques versions originals que encara ballen», explica Jordi Marquès, president de l’associació dels Gegants Vells del Cós del Bou. Aquests, explica, són exactament els mateixos que van sortir per primera vegada l’any 1825. Des de llavors, no se n’ha fet cap còpia ni rèplica. «El dia que la fem, els originals quedaran arraconats», diu Marquès. Un fet que volen evitar costi el que costi. «Portem peces de museu sobre les espatlles, i volem continuar traient-les al carrer», afegeix. Això no vol dir que la colla no estigui preparada per un imprevist. 

Enguany, explica el president, la Generalitat de Catalunya ha finançat una reconstrucció digital en 3D de les figures, una eina imprescindible, per si mai –Déu no ho vulgui– es fes malbé alguna part i calgués fer una rèplica, ja que no es conserven els motlles originals. «Abans es feien motlles en fang i s’esperava que tot sortís bé; ara, amb la tecnologia, podem garantir una còpia exacta si cal», explica Marquès. Tot i que els gegants mai s’han substituït, sí que han estat sotmesos a diverses restauracions que han permès mantenir-los en bon estat.

També els seus vestits s’han renovat un parell de vegades; el 1994, a càrrec de Pau Fernández i Molinet de Vacarisses, i el 2016 de mà de Josep Maria Casas. Però res no es llença. «Els vestits de 1994 els tenim guardats a casa, són els que fem servir a la Baixada. Així evitem que les robes noves s’embrutin», explica Marquès. La Baixada de l’Àliga, una de les nits preferides de molts tarragonins, és probablement la més estressant per sl president. «Tothom està engrescat, però ell pateix moltíssim», diu la seva dona, Pilar Diezhandino. Ella també és una de les figures claus de l’associació gegantera, ja que va ser una de les primeres portants. Una fita que no es va assolir fins al 2011. Des d’aleshores, moltes coses han canviat. «Quan vaig entrar a la colla, fa 35 anys, érem només sis persones. Ara en som 15 i tenim un grup de dones joves que estimen els gegants amb bogeria. Estem molt tranquils, perquè tenim el relleu assegurat», apunta Marquès.

Els Gegants Vells del Cós del Bou van ser construïts l’any 1825 per Antoni Verdaguer. El 1904, l’Ajuntament els va cedir als veïns del Cós del Bou, que des de llavors els han fet ballar interromputs, únicament, per la dictadura franquista i la pandèmia de la Covid. «Avui en dia són molt diferents de com es construïen abans», assenyala el president.

Anatomia d’un gegant

«Es feien més baixets, perquè pesaven més. Ara molts es fan amb fibra de vidre, abans s’utilitzava els materials que tenia el constructor. Si era fuster, doncs utilitzava fusta. També es treballava amb cuir, o vímet», explica. En aquest cas, els materials predominants són el cartó pedra i la fusta. «Els cabells són reals, per això els portem a la perruqueria. L’any 1986, quan la perruca ja estava ‘feta caldo’ les noies del barri es van tallar les trenes perfer-ne una nova. Si t’hi fixes, es veuen les diferents tonalitats i textures», apunta Diezhandino.

Un programa especial

El 200è aniversari no passarà desapercebut. La primera gran cita és l’exposició Gegants despullats, que arribarà a la Casa de la Festa del 28 de juny al 13 de juliol. Del 22 d’agost al 5 de setembre es podrà visitar, aquest cop a l’Antiga Audiència, una exposició fotogràfica de la història dels gegants i els seus portants, acompanyada d’un documental. El 9 d’agost se celebrarà la cercavila al Cós del Bou i un concert, i el 13 de setembre serà el torn de la Mostra de Folklore viu. El programa clourà el 20 de setembre amb un vermut ‘rumbero’.