Joan Planellas: «Educarem els nous mossens en la prevenció d’abusos i els protocols a seguir»

Venim d’unes setmanes en què l’Església ha ocupat l’agenda mediàtica amb l’elecció d’un nou Papa. Com ho ha viscut i com valora les primeres paraules de Lleó XIV?

«M’ha impressionat perquè no m’esperava el ressò mediàtic que hi ha hagut. Se’ns ha venut que vivim en una societat secularitzada i després la gran notícia era aquesta. L’elecció del nom de Lleó no és casual. Lleó XIII va ser el Papa de la revolució industrial i va condemnar el capitalisme. I ara tornem a aquest sistema en la forma més extrema. És intolerable. I davant la situació de canvis i guerres que vivim al món ell ha decidit anar pel camí del seu predecessor»

Seran dos Sants Pares americans seguits. Quin és el paper d’Europa ara a l’Església?

«Hi ha hagut un desplaçament i podem parlar de la fi de l’eurocentrisme eclesial. Fa 60 anys, els cardenals que portaven la veu cantant eren europeus. Ara no. M’imagino que els cardenals van veure que era un bon perfil per la seva experiència al Perú. Parolin era un candidat excel·lent, de la confiança de Francesc, però era un home de cúria. Prevost té l’experiència d’una diòcesi ben pobra a Chiclayo».

Quin és el llegat que deixa Francesc?

«Després dels seus 12 anys ha deixat la seva experiència d’humanitat. De posar el focus en la situació dels migrants, dels descartats de la societat. Ha optat per les perifèries. I d’un discurs de pau. El mateix dia que es parlava i es lloava el llegat de Francesc es deia que hem d’augmentar la despesa militar. La pregunta és: Per defensar-nos de qui? D’Orient o d’Occident?»

L’Arquebisbat acaba de posar en marxa el convictori diocesà, una mesura pionera a Catalunya. Què hi faran?

«Aviat farà sis anys que estic a Tarragona. Des de llavors han arribat 18 mossens de fora i 5 més se n’han ordenat aquí. La majoria han vingut d’altres països, sobretot llatinoamericans i africans. I creiem que han de fer una inculturació al país i concretament a Tarragona. Dos dilluns al mes ens trobarem gairebé tot el dia al Loreto perquè coneguin les maneres de fer, les activitats socials i el patrimoni cultural del territori, perquè molts venen d’esglésies joves. Els educarem també en la prevenció d’abusos i els protocols a seguir».

L’arxidiòcesi necessita més capellans o aquestes incorporacions són suficients?

«Tenim vora un centenar de mossens en total. Crec que si podem mantenir aquesta xifra, serien suficients. En algunes zones de petits pobles pot haver-hi mossens que són de nou parròquies diferents. Però hem de ser conscients que en conjunt parlem de tres mil persones. També hem de ser molt prudents amb les noves incorporacions perquè s’ha de fer un bon cribratge. Que no vinguin aquí perquè simplement tindran un millor estatus que al seu lloc d’origen».

Quines necessitats econòmiques té l’Arquebisbat?

«L’Església fa tota mena d’activitats i té la necessitat de finançament. Se’ns declara que és una institució privada, però té una finalitat pública. Tenim 14 institucions que tenen finalitats socials i que treballen molt en temes de caritat. Per això recomano ara en la campanya de la Renda marca les dues X. Tant de l’Església catòlica com de les altres finalitats socials. Perquè així també van a ONGs, que algunes no tenen res a veure amb l’Església, però que també fan una gran feina social».

Necessitats econòmiques

En diverses ocasions ha reclamat un major ajut en matèria de patrimoni.

«Sí, perquè l’Església en aquest país té vora el 80% del patrimoni i rep el 8% de les subvencions oficials. Ja es veu el decalatge entre una cosa i l’altra. L’Església destina un tant per cent molt elevat a la conservació del patrimoni. Parlem d’esglésies, de temples i edificis que són romànics, gòtics, renaixentistes o barrocs. Sense aquestes despeses aniríem molt més folgats econòmicament».

Vostè va reclamar al president Salvador Illa d’entrar o beneficiar-se precisament del consorci pel patrimoni que s’està impulsant. Ha obtingut resposta?

«Encara no. El president em va dir que s’ho estudiaria. Vam parlar també de fer convenis específics si no és un consorci. Quan tinguem una resposta fefaent, ho farem saber».

I sobre el projecte turístic ‘Acròpolis’?

«Estem a l’espera de les administracions, que han lloat i han valorat molt positivament el projecte. Perquè és un projecte de país. Esperem anar trobant les línies per encarar-ho».

Han parlat amb l’Ajuntament de Tarragona sobre l’aparcament del Roqueral?

«No. Nosaltres tenim incorporat el Roqueral al projecte de l’Acròpolis. Perquè si hem de fer venir gent que visiti tot el complex de la Part Alta necessitem un espai on es pugui aparcar o venir amb autocar. Amb tot, hem estat clars amb les administracions. Hem dit: ‘Mireu aquí hi ha això i tenim aquest projecte. Ho veieu bé?’. I, teòricament, de paraula tothom diu que ho veu fabulós».

Vostè sempre ha defensat l’acollida de migrants a casa nostra. Com analitza la regularització dels immigrants que planteja el Govern?

«Té uns avantatges respecte a l’anterior perquè el temps mínim de permanència passa de tres a dos anys per a assolir la seva regularització. Tot i que durant aquest temps s’ha de dedicar a l’economia submergida. En aquest sentit, hem guanyat un any i és l’aspecte més positiu. Ara bé, pel que fa als demandants d’asil, en un 90% dels casos se’ls denega. I un cop se’ls denega han de començar tot el procés de zero, sense papers. Això és pervers».

Diumenge presideix una missa a la Prioral de Sant Pere de Reus per la declaració de venerable d’Antoni Gaudí. Quan podem esperar la seva beatificació?

«És un procés lent i llarg, que no podem saber quan acabarà. El Papa Francesc una de les últimes coses que va fer va ser declarar Gaudí venerable. I això vol dir que se’l considera un gran cristià. M’impressiona que, sense haver anat al seminari, tingués un profund coneixement del misteri cristià. La seva font d’inspiració era el Camp de Tarragona. Una font d’inspiració molt austera, fins i tot molt actual, ecològica. Agafava els elements de la naturalesa i els expressava a l’art. Ell va dir que la platja del Miracle era la més lluminosa del món. Allà hi veu la tridimensionalitat de la natura amb la terra, el mar i el cel. Diumenge és un acte per celebrar el gest de Francesc».