Crònica: El retrat d'una plebs combativa

L’edició d’enguany del festival Tarraco Viva ha permès conèixer més en profunditat com era realment la plebs romana, tan complexa i diversa, i les condicions en les que vivien. 

Més d’un centenar de persones van conèixer els diferents personatges que donaven vida als carrers de l’antiga Roma, gràcies a la reconstrucció històrica oferida per l’Associació Projecte Phoenix al Moll de Costa —complementada també amb una clarificadora exposició al Tinglado 1—. 

La mala fama dels plebeus, propagada per les elits i il·lustrada pels autors antics, no és certa. I així es va deixar patent durant la recreació, que va servir per fer un retrat social de les classes populars de l’època.

Un dels aspectes que més destacava Enric Seritjol, director del Projecte Phoenix, sobre la plebs romana és que era «combativa» contra la «tirania». En aquest sentit, remarcava que «ningú es resignava a la misèria ni a l’opressió». L’any 494 aC, Roma estava amenaçada pels pobles dels eques i els volsci. 

Els plebeus es van negar a formar part de l’exèrcit si no s’eliminava una llei que contemplava que l’impagament d’un deute podia comportar que el deutor es convertís en esclau. El poble va marxar de Roma per instal·lar-se al Mont Sagrat a manera de vaga, i el govern dels patricis es va veure obligat a acceptar les seves peticions. Arran d’això, es va crear una nova magistratura: el tribunal de la plebs, que podia vetar les decisions del Senat.

Gran part de la plebs de Roma patia una crisi econòmica i els banquers (argentarius) i usurers (usurarius) se n’aprofitaven de la seva situació. Aquests donaven crèdits —amb el 12% d’interès— a gent que sabien que podria tornar els diners. «Abans esbrinaven si en la família tenien nois i noies joves que es poguessin convertir en esclaus», explicava Seritjol, que estava acompanyat per dos homes vestits de banquers de l’antiga Roma.

Aquests estaven sobre un escenari, amb més persones recreant altres professions de l’època. El barber amb l’espill i la fulla d’afaitar, els forners (pistrinus) —encarregats de fer l’aliment més comú i habitual— o el pregoner (praecum), que portava una banderola en una asta i anunciava l’arribada dels magistrats. 

A més, s’encarregaven de realitzar els desnonaments. També hi havia dues bruixes, que realitzaven actes sacrílegs aprofitant altars compilats per fer malediccions.

Com en l’actualitat, els negocis d’hostaleria abundaven: «Hi havia més de 254 llocs per menjar (caupona) en una població de 10.000 habitants». En aquests espais, també hi havia dones i homes exercint la prostitució, explicava Seritjol, sota l’atenta mirada d’un públic que guardarà en el seu record les històries d’una plebs que era més que pa i circ.