Societat
Tarragona homenatja els seus deportats al camp de concentració de Gusen amb una placa commemorativa
L'acte, celebrat en el 80è aniversari de l'alliberament dels camps nazis, ha comptat amb la presència de l’alcalde Rubén Viñuales i membres de l’Amical de Mauthausen
Imatge de l'acte al camp de Gusen
Ahir dissabte Tarragona va retre homenatge als seus conciutadans deportats als camps nazis. L’espai memorial de Gusen, a Àustria, va acollir un acte emotiu encapçalat per l’alcalde Rubén Viñuales, que va viatjar fins al lloc acompanyat de la consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, així com de membres de l’Amical de Mauthausen i familiars de deportats tarragonins.
En el marc de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp, es va descobrir una placa amb el text: «En memòria de tots els tarragonins deportats als camps de concentració nazis, víctimes de la persecució i la barbàrie humana».
Aquest diumenge, la delegació tarragonina participarà en la jornada central d’homenatge que se celebrarà a Mauthausen, juntament amb representants de la Generalitat i institucions d’arreu d’Europa.
La delegació catalana ha estat encapçalada per F. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica, i per Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea. També hi ha assistit la delegada del Govern a l’Europa Central, Krystyna Schreiber.
Menéndez ha destacat que «commemorar l’alliberament de Mauthausen és un deure moral i polític» i ha reivindicat la necessitat de mantenir viva la memòria com a eina contra l’oblit i la barbàrie totalitària. L’acte ha inclòs una ofrena floral davant la placa commemorativa de la Generalitat i un homenatge al monument als deportats republicans espanyols, culminat amb la tradicional desfilada de delegacions internacionals.
Els camps de Mauthausen i Gusen van acollir milers de republicans espanyols i catalans que, després de l’exili a França o com a membres de la resistència antifeixista, van ser capturats pel règim nazi. En molts casos, aquests homes i dones van morir en condicions extremes. Figures com Francesc Boix, el fotògraf que va testificar als judicis de Nuremberg, o Joaquim Amat-Piniella, autor del testimoni literari K. L. Reich, són símbols de la resistència i de la memòria viva d’aquells anys d’horror.